Un dels grans en un dia gran!

Després de 4 dies amb bon temps, al 5º va arribar la pluja (Cosa normal als Alps). M’aixeco aviat per anar cap a Innertkirchen. Tot el viatge amb pluja intensa. Semblava que tocaria mullar-se, quan de repent va parar i el sol va començar a treure el cap. Ràpidament descarrego la bici, i cap dalt, a pel Sustenpass!

Asfalt moll, però amb moltes ganes. 28 kms i uns 1600 metres de desnivell. Un dels grans de Suïssa. Cap amunt!

Primers metres de pujada, primer tram dur del port. Pendents al voltant del 10%, però de bon inici em sento inspirat. L’entorn és brutal i el temps que fa és l’ideal

Arribo a Wyler, on hi ha un petit descans. Tornaven a caure 4 gotes, quan passat el poble, paro sota un cobert per posar els plàstics de protecció als comptakilometres, quan comença a ploure fort. Ja hi sóm!

M’espero uns 10 minuts, que tampoc era qüestió de mullar-se en un ruixat passatger, i quan afluixa, torno a la bicicleta. Al cap de res, supero el km.3 i comença un «descans» durant 4 kilometres, moment en que surt el sol

Més de 6 kms pujant, encara enmig del descans, i passat Nessental sembla que per fi el sol treu el cap de manera definitiva

Però ports com aquest, tard o d’hora tornen a posar-se seriosos, i abans de Furen em trobo amb 3 kms a qüasi el 7% que tornen a picar a les cames. Però em trobava bé, gaudint i les cames responent. Ho pagaria?

10 kilometres pujant, un terç del port fet, i començava una de les parts més brutals que em vaig trobar al viatge per Suïssa. Un descans de 5 kms, en ple cor de la Gadmertal. Tranquilitat i un espectacle visual IMPRESSIONANT!. Sobren les paraules

BAH!

Superat la meitat del port, la carretera «abandona» la vall per començar a recargolar-se entre els arbres i a començar a guanyar altura més seriament. A partir d’aqui, ja si que pocs descansos més hi hauria, tot i que la pendent no era molt forta

Dos kilometres al 8%, el sol començava a apretar i semblava que les cames començaven a acusar l’alegria de l’inici. Tocava apretar les dents per superar aquest tram més dur, ja que després la pendent afluixava

Si algo no li sobra al Sustenpass són túnels. Tots són curts 150-200 metres, però en vaig arribar a comptar 16, més el que hi ha al cim!

Només quedaven uns 10 kms per coronar, estava guanyant metres a bon ritme, i això significa que a la mínima que hi hagi un forat entre els arbres, és podrà veure un panorama acollonant. Dit i fet, la Gadmertal als meus peus!

El port, a nivell de paisatge, té 3 parts ben diferenciades. La primera un tram amb força prats verds remontant la vall, la segona amb la carretera envoltada d’arbres, i una part final més rocosa

I tot i que no n’hi ha moltes, el que no pot faltar a cap gran port, les paelles! Amb la part més dura del port deixada enrrere, les cames semblava que tornaven a funcionar bé. A més, estava gaudint una barbaritat, i això sempre ajuda moltíssim

Abans d’arribar a la zona del Steingletscher, una recta que boreja tota la muntanya atravessant-la mitjançant túnels

Aqui ja superat

M’atansava ràpidament a la zona del Steingletscher i el sol s’amagava. Tot indicava que a la part final tocaria fer-la entre la boira. Cap problema! No veurem res, però li posarem un toc èpic a aquest gran port

Arribo a Steingletscher i giro el cap amunt i si, la boira cobreix tota la part alta. Només queden 5 kilometres per coronar. Això està a tocar

Tot i que pensava que el tram final era més dur, em trobo amb una pendent constant al 6%, fins que si, a 3 de coronar, la cosa ja és posa al 8%. Últim esforç!

És una putada trobar-te boira en llocs així, perquè et priva d’unes grans vistes, però això em dóna una sensació d’estar «com a casa» i em dóna energies per afrontar els últims metres

I de repent, a pocs metres de coronar, PAM! Comença a desaparèixer la boira! Si és que aquestes muntanyes són un misteri…

I per fi corono! Sustenpass! Quin port, mare meva. De les grans pujades que he fet. I a més, el dia ha tingut moments de tot, cosa que ha fet que hagi estat més especial cada metre que feia

A dalt, no perdo molt temps. Foto, em poso el xubasquero i agafo un parell de barretes per menjar mentre baixo fins a Steingletscher, on comença la pista que puja fins al Tierbergli Parkplatz. Pujada curta, però potent

Primers metres i la cosa ja és posa seria. Rampes del 13-14% per entrar en calor!

En uns 200 metres, el pàrquing del Steingletscher ja és veia petit. En quina trampa m’havia posat!

La pujada era impressionant. Llàstima de la boira que tapava les muntanyes i glaciars del voltant, però l’entorn era fabulós. Superat el primer mig kilometre, la pendent baixava al 7-8%. Ho agraia

El Steisee, punt on comença el Steingletscher, que dóna pas a la cara nord del Gwächtenhorn, tapat per la boira

Aprofito el descans que hi ha borejant el Steisee, perquè al fons ja veia el tram més dur de tota la pujada. 400 metres a qüasi el 13% amb puntes de fins al 15%! Una paret!

Supero la paret i ja ho tenia (o això em pensava). Ara només quedaven alguns tobogans fins a coronar…

…però no! Tenia el dubte d’on s’acabava l’asfalt, i veig que segueix més amunt des d’on pensava que s’acabava. Doncs res, a patir uns metres més!

I mai millor dit! Una rampa del 16% em saluda abans de coronar el port!

I per fi arribo al Tierbergli Parkplatz! Quin patiment de pujada! Però quin gran descobriment. Ha valgut la pena enfilar-se fins aqui dalt. A més, un altre 2000 al sac. Millor impossible

A dalt faig quatre fotos, em poso el xubasquero i cap a Innertkirchen, per tancar un altre dia fantàstic pels Alps. Aquestes muntanyes no paren de sorprendre a cada metre que fas. I el que queda!