Encerclant Le Chamossaire

Primer dia a Suïssa. Per fi arribava el moment esperat durant l’últim any. Després de tota la tarda-nit del dia anterior plovent, em presento a Aigle disposat a fer els primers ports helvètics del viatge. Fresca, alguns núvols i humitat. Ambient ideal per un servidor

Aparco el cotxe, descarrego la bici i cap a Ollon, a pel primer port del dia. Abans, foto de les Dents du Midi a la sortida del poble

Planejo durant uns pocs kilometres i arribo a la cruïlla de la Haupstraße 9, on comença el port. M’esperen uns 20 kms i més de 1300 m de desnivell. Poca broma!

La carretera, fins a la sortida d’Ollon, força suau. A la sortida, del poble, la pendent ja apreta. M’esperen 2 kms al 9%. L’inici, entre vinyes “penjades” de la muntanya, ja que el Valais és el cantó amb la major producció vinícola del pais

Poc a poc, i amb calma, vaig avançant metres. I abans de entrar a la zona boscosa del port, toca gaudir de les magnífiques vistes sobre les Dents du Midi i la zona de Monthey

Amb una mica de patiment, deixo enrrere la primera zona dura del port, i aprofitant que la carretera, poc a poc va sortint d’entre els arbres, començo a flipar. Impressionant la verdor que hi ha! I si li sumes que està ennuvolat, encara resalta més. Començava l’espectacle!

Estava avançant sense adonar-me’n. Estava gaudint, després de molt de temps, damunt la bici. Tranquilitat, bona carretera i un entorn magnífic. El Col de la Croix estava pujant ràpidament a la llista de millors ports que havia fet mai

Portava 7 kms pujant, i tocava un altre km de “descans”, abans d’encarar dos dels kms més durs del port, previs a Villars-sur-Ollon. La carretera s’anava enfilant per la muntanya, cosa que permeteia gaudir de trams prèviament superats

Passant per Chesières. Pendent al voltant del 10% i el sol que començava a treure el cap

I al cap de 11 kms de pujada, per fi arribo a Villars-sur-Ollon. Molts apartament, molt comerç i poca tranquilitat. Aprofitant que la pendent suavitza, apreto una mica per superar-ho el més aviat possible

Però a la sortida, sorpresa! Rampa del 12% per encarar els últims 8 kms del port. Les cames començaven a pesar una mica. Necessitava urgentment el descans per recuperar

I per fi, després de més de 13 kms, arriba el tant desitjat descans. Pujo pinyons i endavant. Toca fer uns 3 kms abans d’encarar la part final

BRUTAL! Recuperant forces i gaudint moltíssim. Impressionant el paisatge que hi ha en aquesta zona de descans. Carretera “oberta”, una mica de boira i unes vistes d’escàndol!

I després del descans, tocava tornar a patir una mica. Més de 3 kms a més del 9%. Amb calma i cap dalt

Poc menys de 2 kms pel final! Estava patint moltíssim. Era el primer gran port que estava fent aquest any (almenys amb aquests números), i les cames ho notaven. Però tocava patir, el final era aprop

I per fi! Després d’uns 20 kms, corono el Col de la Croix! Portarraco! I al fons, neu nova al massís dels Diablerets. Gaudint.

A dalt, m’ho prenc amb calma. Foto amb el cartell, menjar una mica i a abrigar-se, abans de baixar cap a les Diablerets, amb precaució, que la carretera estava mullada. La baixada, també impressionant. Més curt, però amb unes vistes bestials

Arribo a les Diablerets, i segueixo baixant fins enllaçar amb la carretera que puja d’Aigle, per fer els kilometres finals del Col des Mosses. Poca cosa. 3,5 kms al 7% i la resta suau

El port en si, excepte el tram final, no és gaire bonic. Carretera ampla, cotxes i motos. Però bé, toca fer l’últim esforç, encara que les cames no estan per gaires alegries

Poc bonic, exceptuant els trams en que hi ha algun “forat” entre els arbres. Aleshores, les vistes són acollonants!

Acabant la part dura, la pujada s’obre. Estava patint més del compte, en un port que no hauria de suposar cap problema. Estava notant la baixa forma en que havia arribat, però bé, pujar pinyons i anar fent, no hi havia altra manera

Als 3 kms finals, la cosa ja va canviar. La pendent estava al voltant del 4%, i el final era aprop. Tot i el mal de cames, l’ambient acompanyava i vaig poder apretar una mica

I per fi corono! Segon port suïs del viatge cap al sac! No m’havia desagradat, tot i que l’inici no prometeia gaire

A dalt, no m’entretinc gaire. Foto amb el cartell i cap a Aigle. Baixada llarga i pestosa, amb algun tram amb obres. Ara bé, la part final (inici del port), molt xula entre les vinyes penjades a la muntanya

I després de voltar pel poble, buscant l’estació de tren, on havia deixat el cotxe, acabo l’etapa. Ara tocava viatge fins a Lauterbrunnen, on m’hi estaria uns dies per afrontar els cocos de la zona

Anuncios

Publicado el 08/31/2014 en Viatges y etiquetado en , , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: