Quan un somni és fa realitat

Segon dia per Suïssa, i per fi arribava un dels dies que portava tot l’any esperant: la pujada al Männlichen

De bon matí, surto de Lauterbrunnen cap a Grindelwald. D’inici baixada fins a Zwilutschinen, on tocaria “remontar” el Schwarze Lütschine durant 10 kms, fins arribar a Grindelwald. Un tram còmode, excepte 2 kms, on hi ha rampes de fins el 12%!

El sol començava a treure el cap. Tot pintava a dia gran. La prèvia ja prometia moltíssim!

I per fi arribo a Grindelwald. Baixo fins a l’estació de tren de la població, i al pont que passa per sobre del Schwarze Lütschine, comença el port. 13,7 kms i qüasi 1300 m de desnivell!

Primers metres, i primeres rampes de més del 10%! I jo que anava amb l’idea que l’inici era suau!

Sort que després afluixava. Però la treva poc durava, al cap de 1 km, tornem-hi! El sol ja començava a lluïr, i l’impressionant verdor que engalana tot el port, començava a impressionar

Qüasi 3 kms pujant i em trobo el penúltim descans del port, mentre vaig deixant enrrere casetes. Donaria tot el que tinc per poder viure en una casa d’aquestes! Un cop superat, quedaven 10,7 kms al…10,2%!

Ara la pendent ja és mantenia al 10-11% durant més de 6 kms, en el mateix moment que les grans muntanyes de la zona començaven a treure cap, sobretot l’Eiger, sempre present durant tota la pujada

Carretera estreta, cap cotxe, pendent constant i un entorn brutal. Els metres passen lents, però cada un d’ells s’assaboreix al màxim

Només 5 kms pujant i Grindelwald ja quedava al fons de tot de la vall! I això que la part dura no havia fet res més que començar! I al fons, podia contemplar bona part de la pujada al Grosse Scheidegg, vista que és té present qüasi sempre

Després de molta estona gaudint de grans vistes, la carretera s’endinsava dins del bosc, just superat 1 km a qüasi el 12%! La pendent baixava al 10%, però apareixeien rampes del 15%! Quina sort d’haver montat el 30 al darrere…

M’atansava al punt mig de la pujada. Fins al moment, les cames estaven responent força bé. Suposo que el dolor és compençava amb el que estava gaudint, i ho camuflava…

Petit descans, qüasi inapreciable, abans d’afrontar mig kilometre al 11%. Al fons, els que pujaven amb el telefèric, em debien mirar extrany. “Amb el còmode que s’hi està aqui, i aquest ruc patint!”

Però les muntanyes i la tranquilitat que és respirava ho compensava tot. Gaudint al màxim

Més de 8 kms pujant, i per fi, la pendent baixava del 10%! Ja no recordava quan havia estat la última vegada. Cada cop faltava menys, sobretot pel descans, que començava a ser necessari

I per fi, després de 9,5 kms, un tram de descans una mica llarg. Però l’alegria durava poc, és començava a veure el final, i els càlculs eren clars. Quedaven 3,7 kms i s’havien de pujar 440 m. No res, al 12%…

Poc a comentar d’aquest tram. El patiment va ser extrem. El nefast estat de forma en que havia arribat començava a fer efecte. Tocava apretar les dents, treure l’orgull i cap dalt

Mentre m’arrosegava, m’imaginava la vista que tindria des de dalt per treure forces de no se d’on

Menys de 2 kms per coronar! Les cames destrossades, rampes del 14-15% per tot arreu, però seguiem avançant. Quin patiment!

Si girava el cap enrrere, podia anar visualitzant bona part del tram final que ja havia superat, mentre no paraven de pujar i baixar telefèrics. Quin negoci tenen montat aquests suïssos…

Ara si, el final ja estava a tocar. Les casetes de dalt ja les començava a veure de cara, cosa que només podia significar que el final era aprop

Últims metres, amb forces renovades, més que res per fer bona cara davant la gent que baixava…

…i…SI! MÄNNLICHEN CORONAT! Pujada d’adrenalina bestial un cop vaig arribar a dalt. El somni de tot un any sencer s’havia complert. Estava destrossat, però amb un somriure d’orella a orella. Mai havia tingut aquesta sensació al coronar un port. Ara, tocava acabar de gaudir, que el millor estava per arribar

Des de dalt, les vistes són inigualables. Miris on miris quedes alucinat. A l’esquerra, la part final de la pujada, amb Grindelwald al fons de la vall, i la totalitat del Grosse Scheidegg, presidit pel Wetterhorn, al fons

Al davant, una de les vistes que portava tot l’any esperant poder contemplar, i que si s’agafa un dia clar, com vaig tenir la sort, no té preu. La panoràmica impressionant del massís del Jungfrau i la seva famosa trilogia: Eiger (3970 m) – Mönch (4107 m) – Jungfrau (4158 m)

I a la dreta, des d’un petit mirador que hi ha, és pot contemplar a la llunyania, el Thunersee…

…i la totalitat de la Lauterbrunnental. Un espectacle indescriptible, meravellós

Després d’una bona estona per dalt (no volia marxar de cap manera), tocava baixar un altre cop cap a Grindelwald, i encarar la tornada a l’hotel, tot remontant la Lauterbrunnental, sota un sol de justícia

Últims metres, on hi ha el tram més dur, amb la Staubbachfall al fons. El final ja estava a tocar

I després d’unes quantes hores, arribo a l’hotel. Era el final d’un dia inolvidable i que, després d’estar-lo esperant tot l’any, no podia sortir millor. Sempre quedarà en el record

Anuncios

Publicado el 09/03/2014 en Viatges y etiquetado en , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: