L’espectacle visual de la pista de Son

De bon mati, surto de Ribera aprofitant una mica la fresca. Els primers kms són els més pesats, ja que fins a Esterri n’hi ha uns 30, tot i aixi els faig ràpid i encaro la primera pujada de la jornada, les Planes de Son

Des de bon inici, ja veig que em costa més del normal pujar, aixi que m’ho prenc amb calma i vaig guanyant metres, tot gaudint de la fantàstica carretera que em porta a la nova variant de la Bonaigua

Uns metres de carretera ampla i ara si, ja agafo la pista que em portarà fins a Son, una meravella…

…i amb unes vistes acollonants del tram que havia superat a l’inici del port

Segueixo pujant amb calma i intentant guardar una mica de forces, que encara quedaven kms per davant i no es tractava de gastar-se al inici. Supero els kilometres més durs abans d’arribar al poble i afronto una recta, on suavitza la pendent, però és fa dura

Arribo a Son, on paro un segon a agafar aire i cap a les Planes de Son, tot superant els durissims primers metres, que deixen el poble bastant avall, en un tres i no res

Amb més pena que gloria, supero el tram dur i ja encaro la part final, on la pendent baixa una mica, però no gaire. Amb tot, corono el port!! Feia temps que no hi anava i realment és una de les pujades que m’agraden més de Lleida

A dalt, menjo una mica i torno a baixar cap a Son, on agafo la pista que em portarà a Espot, on apart dels repetxons, gaudeixo d’unes vistes bestials

Arribo aviat a Espot, on haviem quedat a les 11:30 amb l’August i com que tinc temps, compro una Coca-Cola i una pasta, mentre aprofito per anar a preguntar a la Casa del Parc com està la pista per anar a Sant Maurici. Un home molt malhumorat, em comenta que fins al pàrquing esta net i a partir d’allí, hi ha de tot

Allà les 11:30, em truca l’August que ara comença a pujar cap a Espot, aixi que calculo i mentre l’espero, vaig a Super Espot, a patir una mica més. D’entrada, una rampa em dóna la benvinguda. Sort que aviat afluixa, perquè després em trobo una recta amb una bona pendent, que em va patir de valent

Superat la dura recta, un altre descans i a afrontar la part final de la pujada, també amb bona pendent

I després d’uns 2.5 kms, arribo a l’estació d’esqui. És una pujada curta, però que és fa notar. No és cap regal

Baixo ràpid a Espot i al cap de 5 minuts, arriba l’August. Ens saludem i sense perdre més temps anem cap amunt. Els que hi heu pujat ja ho coneixeu, i els qui no, només dir-vos que des del punt de la foto fins al pàrquing, és defineix amb 3 paraules: MAL DE CAMES!!

El primer km és fa bé, però un cop superant el Camping Vorapark, et trobes amb 1 km al 11%, tot recte, que fa molt de mal. I més si les cames no funcionen com t’agradaria

Acabem el segon km i ja qüasi sóm al pàrquing. Alguna rampa més i ja estarà fet

Quan hi arribem, decidim girar cua, ja que al no saber ben bé com estava la pista, no ens la volem jugar, ja que és una pujada amb molta ombra i a la baixada ens podem trobar gel a qualsevol punt i cap al terra. Total, el més dificil ja ho haviem fet

Baixem a Espot i agafem un altre cop la pista cap a Son. Era el segon cop que hi passava el mateix dia, però no me’n cansaria mai. De bon inici, la carretera és cargola cap amunt, fent-nos guanyar altura…

…i permetent-nos gaudir d’unes boniques vistes del primer tram de pujada a Espot

Superem a bon ritme el primer tram de pujada i afrontem la zona de repetxons. L’August estava gaudint de valent…

…tot i que quan vam començar a veure la carretera de Dorve, se l’hi van posar els pèls de punta. Totalment comprensible!!

Arribem a Jou i afrontem l’últim repetxó per encarar ja la baixada cap a Esterri

Baixem amb calma cap a Esterri on fem una Coca-Cola i cap a Llavorsí hi falta gent, no sense lluitant contra el vent, que sempre bufa en contra a aquella carretera!!

A Llavorsí em despedeixo de l’August i tiro cap a Ribera, on acabo una altra etapa pallaresa. No ha estat el millor dia, però hem gaudit moltissim!!