Archivo del sitio

Ironbig Bonaigua (1/25)

Aprofitant que ara ja surt el sol aviat, surto de Ribera de Cardós direcció Esterri d’Àneu per fer la primera Bonaigua de l’any. A l’arribar-hi, em trobo un cartell que feia dies que volia veure

De bon inici, ja veig que les cames no anaven. La ruta del dissabte i que el nivell de forma no és l’idoni, em fan preveure que tocarà patir. Tot i aixi, tiro amunt, gaudint del bonic tram fins a València, amb les muntanyes del fons nevades

Un cop abandono la carretera “vella”, toca afrontar el primer tram dur del port. Una llarga recta d’un kilometre i mig que comença a castigar les cames. Tot i aixi la supero força bé i em planto ràpid a la cruïlla de Sorpe

Portava uns 6 kms de port i ja estava patint de valent. Sabia que encara en quedaven 7 per arribar a la zona de paelles, amb el tram recte tant pesat que hi ha. Se’m va fer etern! Que lluny és veia la Mare de Déu de les Ares!

Però tot patiment té la seva recompensa. Quedaven uns 7 kms per coronar, la pendent ja afluixava una mica, i començava la zona de paelles! A gaudir!

Cada metre que anava guanyant, la quantitat de neu anava a més. Al Refugi de les Ares, el gruix ja era força considerable…

…tot i que res a veure amb el que venia després!

4 kms per coronar. Si que estava patint, però també estava gaudint com mai. Visca la Bonaigua!

A les paelles, on s’acumulaven gruixos molt considerables de neu, fins i tot feia respecte passar-hi

I el que té aquest port, que en 2-3 punts, pots veure clarament bona part del que has pujat. I amb la neu que hi ha, proporciona vistes impresionants. Al nivell dels grans ports dels Alps

Ja qüasi ho tenia! Últims metres del port, on per cert, al punt més alt, hi havia una paret de neu que feia por. Almenys feia uns 6 metres d’alçada

I per fi! Primera Bonaigua al sac! He pujat en diverses ocasions aquest port, però aquesta segurament ha estat la més especial, sobretot per l’estat actual de la pujada, amb aquestes quantitats de neu. Qui sap quan és podrà tornar a gaudir

Anuncios