Tot gran esforç té la seva recompensa

Després de la pujada d’adrenalina del Männlichen el dia anterior, avui tocava tornar a Grindelwald per encarar un altre dels ports que tenia ganes de fer, el Grosse Scheidegg. A més, havia vist que des del cim, sortia una pista cap a First, que com no, havia de ser investigada

Iniciem el port de bon matí, aprofitant la fresca matinal. Els 5 primers kilometres són els més suaus. Ideals per anar escalfant, mentre és va recorrent bona part de Grindelwald

Passat uns 2,5 kms, toca afrontar el primer tram dur del port. 1 km al 8,5%, que va servir per veure que les cames encara estaven tocades del dia anterior i tocaria patir. Doncs amb calma, i gaudint del paisatge

I arribo a l’Hotel Wetterhorn. Comença l’hora de la veritat. Final del tràfic, excepte autocars i veïns de la zona. Resten 7 kms fins al dalt i s’han de guanyar 730 m. No res, al 10,5%…

Supero la barrera, poso el 30×30 i cap dalt. De bon inici, la pendent és posa entre el 9-11% i molt constant. Carretera estreta i amb nombrosos llocs per apartar-te per si puja o baixa algun autocar (que evidentment em vaig trobar…)

Xino-xano anava guanyant metres. Les vistes, en aquest inici, força “monòtones”. Pujant entre arbres i prats verds, amb la roca gegant del Wetterhorn a la meva dreta

El sol poc a poc anava treient el cap a Grindelwald. Al meu darrere, i permanentment a la vista, l’Eiger i la pujada complerta al Männlichen. S’intercanviaven els papers amb el dia d’ahir, quan tota l’estona tenia el Wetterhorn i la pujada del Grosse Scheidegg a la vista

Portava més de mig port fet, i des de la barrera únicament m’havia trobat un autocar. Impressionant la tranquilitat que hi ha en aquests ports

Entrava als 4 kms finals del port, i ara la pendent s’acabava d’endurir fins al seu punt màxim. Quedaven 4 kms al 11% per coronar. Les cames no responeien. Patir i patir, no quedava altra opció. Mentre, al fons, podia començar a veure First, un altre dels negocis amb telefèric que tenen montat

Ningú podrà dir que no avisen de la perillositat dels autocars, si vas amb bicicleta…

Dos kilometres per coronar! Ai les cames! Pendent constant al 11% i rampes del 13-14%! Se m’estava fent eterna la pujada i el pitjor és que el final no és veia per enlloc!

Grindelwald cada cop quedava. Quan la carretera sortia d’entre els arbres i s’obria, el panorama era grandiós

Ara ja si! Per fi veia el final del port. Poc menys de 500 metres per coronar

I per fi el Grosse Scheidegg al sac! Mare meva quin patiment! A posterior, puc afirmar que ha estat el pitjor dia, a nivell de sensacions, de tot el viatge. Les cames no responien després del Männlichen, però bé, amb paciència tot és fa

A dalt, abans de començar la pista, tocava gaudir de la vessant de Meiringen. Impressionant! Quina mina de ports és aquella zona

Després de menjar i beure una mica, a baixar uns pocs metre i cap amunt! Cap a Gratschärem. Qüasi kilometre i mig, amb un inici duríssim, amb rampes de fins el 18%!…

…i sterrato! Ja tenia ganes de tornar a pedalar sobre terra. I a més, estava en unes condicions genials per passar amb la bici de carretera

La resta de la pista, fins que a poc més de kilometre i mig per arribar a First, i amb 200 metres de desnivell per salvar, és un constant puja-baixa. A l’inici amb força trams de sterrato, i després per un asfalt impecable

Al final, rampes duríssimes de fins al 30%! Massa per mi, i sense ganes d’arrastrar la bici durant tanta estona. Tocava girar cua, però hi tornarem, segur. Ha quedat pendent aquest tram final

La tornada cap al Grosse Scheidegg, doncs impressionant. El patiment havia valgut la pena només per haver pedalat per aquesta pista, des d’on és tenen unes vistes acollonants

Aqui una panoràmica de les pujades que comencen a Grindelwald. Al fons el Grosse Scheidegg, i la pista que és veu més aprop, la pujada a Alp Grindel, un port amb 1 km al 17% i rampes del 30%!

Una imatge que és el fidel reflex de la meva passió: muntanyes i tranquilitat. Per quedar-s’hi hores i hores

Com no, vista cap a Grindelwald i el Männlichen, amb el Eiger presidint la zona

I el tram final del Grosse Scheidegg, amb el Wetterhorn, com no, presidint tota la zona. Sense cap mena de dubte, les millors vistes d’aquest port, s’obtenen des d’aquesta pista

Torno a arribar al port, i aprofitant que ja hi havia més gent, em faig la foto reglamentaria i cap avall, tornant a gaudir del port, que pujant tant havia patit i m’havia “tret” coses, per arribar a Grindelwald, per tancar una altra gran jornada de ciclisme

Anuncios