Encerclant el Catllaràs

Després d’un any complicat, per fi ahir em vaig poder atansar a fer una volta pel Berguedà. A les 8 del matí, haviem quedat amb el Toni i l’Aitor a la Pobla de Lillet. Un cop fetes les salutacions, a la feina. El primer port del dia, la Collada Sobirana. Mentre encaravem els primers metres, el Pedraforca ens donava el “Bon dia”

Poc a poc, anavem fent camí, tot posant-nos al dia després de tant temps sense compartir ruta, a la vegada que gaudiem dels colors de tardor que decoren tot el port

Com era d’esperar, els dos berguedans van marxar poc a poc. Anava fent al meu ritme, sense forçar gaire, ja que tenia en ment el tram a partir de la cruïlla de Falgars. Allà m’esperaven l’Aitor i el Toni per fer junts el tram final, que per cert, estava espectacular!

Coronem Sobirana, i baixada ràpida, de les de gaudir, cap a Guardiola. Ara tocava un tram pestós fins a l’inici de Sant Isidre, però amb uns quants relleus, aviat ens hi vam plantar. I de bon inici, pendent al 10% i cap dalt!

Aviat em vaig tornar a quedar enrrere, però tot i que esperava patir molt més, m’estava trobant força bé, i xino-xano anava tirant amunt. La carretera, sempre va tirant entremig del bosc, i ajuda a que la temperatura sigui molt alta

Tot i ser un port exigent, se m’estava fent més curt del que m’esperava. Ara bé, la pendent qüasi mai baixava del 9-10%. Dur!

A la cruïlla de Malanyeu, em vaig trobar als dos companys que m’esperaven per fer junts el tram final, ja més suau, però amb una carretera lamentable. Una autèntica llàstima

I al cap de poc més de 5 kms, ja era a dalt! Un altre port nou al sac! Descansem una mica, menjem una barreta i cap avall, això si, vigilant, que fins a la Nou, la carretera no està per tirar coets

Arribem a la Nou de Berguedà, i encarem el tram final de la Collada de Vinyoles. Un altre dels petits indrets espectaculars d’aquesta comarca! Bestial!

Quan coronem, planegem una mica per la part alta del port, abans d’encarar la baixada i enllaçar amb la C-26 que ens portarà a Vilada, un tram no molt curt, on els berguedans em porten amb el ganxo tota l’estona. I jo que tenia en ment descansar!

Arribem a Vilada, i a la sortida del poble, enfilem cap al Castell de l’Areny. I de bon inici, una bona rampa!

Aqui si que de bon inici em quedo sol. Les cames començaven a estar carregades, i junt a que la temperatura ja havia pujat considerablement, vaig agafar el meu ritme, tot i que l’irregularitat del port no ajuda gaire

Després d’un inici exigent, hi ha uns 3 kms de treva, abans d’encarar la part final, on hi ha el més dur. Primer, amb una forta rampa que et pilla de sorpresa, ja que està després d’una curva en baixada

Un cop corono aquesta rampa, paro un segon a treure’m tota la roba que ja em sobrava (buff, guants, etc). Així que, maillot obert i cap dalt!

Tenia apuntat que el tram més dur estava del km 4 al 5. I així va ser, després d’un petit descans, va apareixer davant meu una llarga rampa, amb puntes al final del 14%, per arribar a les Masies del Castell de l’Areny. Tocava patir!

Com vaig poder, vaig coronar aquest tram (500 m al 11%), i tocava encarar la part final, més suau, per arribar al poble

A dalt, m’esperaven els companys per anar a menjar algo. Un parell de llesques de pa amb pernil i una Coca-Cola, havien de servir per recuperar energies per afrontar el port final del dia

Però abans, un llarg tram de Vilada fins al Borredà, tot picant cap amunt. Aquest cop vaig aconseguir que tant el Toni com l’Aitor se’l prenguessin amb més calma

Al repetxó previ de Borredà, ja em quedo definitivament dels companys, així que toca encarar la pujada a Batallola com bonament és pugui

El bo d’aquest port, és que, excepte el tram final no té trams molt durs, però que, entre la calor i que el port no m’acaba d’agradar, em fan patir força

Vaig fent al meu ritme, lent, fins arribar a Sant Jaume de Frontanyà (el poble més petit de Catalunya), on m’esperaven per anar a buscar aigua

Omplim, i ja encarem els 2 kms finals. I si, primera rampa i adéu. Aquesta gent, tot i dir que no estar en forma, tiren com bèsties tot l’any!

I per fi, amb les cames “mig mortes”, em planto davant de la rampa del 17% que hi ha…

…un petit descans, i a afrontar la rampa final del 14%, que aquesta si que no me l’esperava!

I després de molt patiment, corono! Això si, treient el fetge per la boca! Sense perdre molt temps, tocava tornar cap a la Pobla, per concloure una altra jornada genial de ciclisme pel Berguedà. Tornarem!

Anuncios

Publicado el 11/02/2013 en Rutes y etiquetado en , , , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: