Trobada Ciclocat: El centre català entre el gebre i el fred

Als voltants de les 9:30, mitja hora més tard del previst, sortim de Súria direcció Pinós. Superem força bé un important repetxó de bon inici, que ens fa entrar ràpid en calor, per després, agafar una pista forestal que ens portarà al santuari

La temperatura, tot i ser baixa, no feia la sensació de fer fred, aixi que, entre que anavem parlant i no ens distreiem molt, aviat vam canviar de pista, per enfilar cap a Vallmanya

I va ser aqui, mentre poc a poc anava bufant el vent, ens vam endinsar en un terreny tot «gelat» i amb la boira amenaçant. Però no era l’únic que amenaçava, ja que abans d’arribar a la cruïlla de Pinós, encara haviem de superar forts repetxons amb puntes del 14-15%!

I, després de suar durant una bona estona, hi vam arribar! Començava el bo, i personalment, estava gaudint com feia temps que no ho feia. Temperatures baixes, tot el terreny gelat, etc

En un no res, ens vam ventilar un tram amb puntes del 10%, sempre seguint el ritme dels berguedans. Aquesta gent va forta tot l’any!

I va ser acabar arribar al descans i cap a dins la boira!

I arribem a Pinós. Quedava 1 km pel final, i ja va ser un «salvese quien pueda!». El Toni i el Jordi van marxar endavant, i el Luismi i un servidor anavem patint per superar les fortes rampes d’aquest tram

Últims metres…

…i ja hi sóm! Santuari de Pinós al sac! Una bona pujada, i que havia gaudit més (i patit molt menys) quan la vaig fer al juny a més de 30ºC. Sense perdre molt temps, vam fer una foto de grup, junt amb els arbres gelats

Tocava baixar, i amb el panorama que hi havia, pensavem trobar-nos la carretera gelada, però tot el contrari. Boira i envoltats de arbres gelats per tots els voltants. Espectacular!

Va ser arribar a Su, on tornava a lluir una mica el sol. Haviem planejat parar a Cardona, però abans quedava un terreny ideal pels Cancellara del fòrum

I quan arribem a Cardona, el Luismi agafa el mando de l’expedició i passa el que passa. 15 minuts voltant pels carrers del poble (amunt, avall, que si ara empedrat, que si fem ciclocross, etc). En fi, un jaleo important fins trobar el bar, que haguessim trobat de seguir la carretera. Això si, l’espera va valer la pena, ja que ens vam endrapar un bon esmorzar

El primer port del dia era al sac, però en quedava un altre, que també tenia el seu que. Baixem fins a la part baixa de Cardona, per agafar una carretera, direcció Berga, que ens portarà a una pista forestal que va cap a Serrateix, una pista que de bon inici, no perdona

Amb el sol picant de ple, va passar el que havia de passar, les cames no van funcionar com a Pinós i em vaig quedar del trio davanter. Mentre, anava gaudint de les bones vistes que ofereia

I quan es va acabar la part dura, i pensava que estava tot fet, doncs no, a les baixades que hi havia, les seguien un seguit de durs repetxons. Quin mal de cames!

I per fi, al cap d’una bona estona, i patir una mica, ja erem a Serrateix, on vam poder fer una foto de grup amb sol, abans de baixar cap a Súria

Baixant, vam seguir superant repetxons i una carretera alçada durant una bona estona, abans d’arribar als cotxes, on després de vestir-nos i desar les bicis, vam enfilar cap a Santpedor, on ens esperaven la resta de companys i el dinar!