La tardor pallaresa

A les 8:30 del matí, quedem a Ribera de Cardós per començar a pedalar. Com ja va sent habitual en aquestes èpoques, de bon mati, la temperatura és ideal per la pràctica de la bicicleta (6-7ºC), aixi que mentre anem xerrant, anem fent els pestós tram fins a Alins, on comença la pujada a Tor. De bon principi, veiem que apareixen els colors de tardor. Tocarà gaudir!

Amb una mica de mal de cames, però ja entrats en calor, fem els 2 primers kilometres, fins arribar a l’empinada baixada que condueix fins a un pont sobre el Noguera de Tor, on comença el segon tram, i el més espectacular

Seguim pujant fins que a la cruïlla de Norís, que després visitarem, agafem la pista de ciment. Quedaven uns 5 kms de pujada, els més durs, però també els més bonics

La pendent va augmentant progressivament i és al tram final on ens trobem les rampes més dures, però les superem sense enterar-nos-en, ja que no deixem de contemplar el magnific entorn, amb el riu sempre en un costat

Potser no són les més dures, però a la tardor, tant la pista cap al Refugi Formet, com la pista cap a Tor, són una passada!

I al cap de 10 kms, coronem. Un nou port per l’August i pel que m’anava comentant, li va encantar, aixi que perfecte

Després de buscar algun bolet per la zona i menjar una mica, amb precaució, baixem cap a Alins, tot passant per Noris, que l’August tampoc la tenia i aixi completava la zona. Des de la cruïlla és poca cosa, però és el primers metres del dia que ens toca el sol

En un tres i no res, arribem al poble, fem la foto i cap a Alins, no sense abans superar el dur repetxó que hi ha a mitja pujada, amb rampes del 15%! Com sempre dic: «El més complicat de pujar a Tor és la baixada»

Amb una mica de patiment, arribem a Alins i baixem cap a Araós. Quin gust baixar amb calma per aquella carretera! Al poble, parem a treure el xubasquero i cap a les Bordes de Virós, que feia temps que no hi anava i en tenia ganes. Això si, de bon inici ja toca matxacar els ronyons

Als 2 primers kilometres, unes quantes paelles ens fan guanyar altura molt ràpid…

…i com que, tot i pendre-nos amb calma, no ens ho vam pendre, costava seguir la roda del company

Però bé, al final, tot i tenir rampes aïllades, la pendent «suavitza» i coronem, enmig de molts cotxes i amb la decepció de no veure el cartell groc de la Generalitat anunciant l’asfaltat cap al Refugi Gall Fer

A dalt, amb una temperatura una mica més alta (10-11ºC), recuperem forces i com que no tenim pressa, fem petar una xerrada, tot contemplant les activitats dels pixapins. Quan acabem, baixem cap a Araós, i enfilem cap a Ribera de Cardós, que toca pujar a Estaon

Un cop arribem al poble, com que és pot pujar per 4 llocs diferents abans de seguir cap amunt, agafem la «via Dura», amb rampes del 16%, per arribar a la carretera, que per cert, presenta un reasfaltat meravellós del tram inicial, que estava fet una merda

Ja alleugerits de roba, que en aquell moment feia bastant calor, enfilem cap a Surri, on ens trobem un tram força exigent. Sort que a la sortida del poble, la pendent suavitza fins passat Anàs. Tot i aixi, davant nostre ja teniem l’objectiu final, Estaon. Sembla aprop, però costa arribar-hi

Planejem i baixem una mica, i passat Anàs, encarem una forta rampa que ens deixarà a la cruïlla de Bonestarre

Passada la cruïlla, parem un segon a pendre un gel i seguim cap amunt, a la per mi, part més espectacular de tota la pujada, on la carretera s’endinsa entre els arbres i et permet gaudir d’una bona ombra

I per fi, al cap d’uns metres, girem a l’esquerra i ens trobem la rampa final per arribar al poble. Una llarga recta on la pendent màxima s’assoleix al seu tram final

Després d’un bon patiment, arribem al poble, i seguim pedalant fins arribar a la part alta, des d’on tenim unes vistes acollonants de tota la vall d’Estaon

A dalt, decidim donada per acabada la sortida, aixi que baixem fins a Ribera i ens despedim fins una altra sortida, després d’haver gaudit d’un fantàstic dia de tardor pel Pallars