Crêt de Châtillon – Revard

Cinquè dia. Després de la dura etapa del dia anterior, avui tocava fer uns ports una mica més “tranquils”, aixi que de bon mati, em planto a Annecy per començar la Crêt de Châtillon

Només encarar els primers metres, una rampa del 10% em dóna la benvinguda. Bona manera d’escalfar!

Més amunt, giro a la dreta i la carretera s’endinsa per dins el bosc, tot alternant trams més durs amb algun descans…

…però el més llarg arriba al cap de 5 kms de pujada, on la pendent suavitza durant 3 kilometres, abans d’entrar al durissim tram final

Tot i anar pujant a bon ritme, notava que les cames no acabaven d’arrancar i no em notava igual que altres dies, i el punt definitiu va ser quan a uns 8 kms per coronar, vaig entrar al tram més dur. Fins a dalt, llargues rectes al voltant del 9%. Un suplici!

Aquest tram se m’estava fent etern. No veia mai el final, però a pocs metres d’arribar al Refuge de la Semnoz, la carretera és va obrir una mica. Per fi! Tot i mantenir la pendent, almenys la feia més entretinguda

A l’altura del refugi, em trobo un dels pocs descansos abans del final, però poc dura l’al·legria, ja que la carretera és torna a enfilar cap dalt sense pietat

Poc a poc veia el final més aprop, però encara em quedaven per superar algunes rampes força dures

I per fi arribo al restaurant que hi ha a poc del final. Ja tenia el cim a tocar…

…el que no m’imaginava és que encara tocava patir una mica més! Quin final!

I després d’una bona estona pujant i passant algunes penuries, corono la Crêt de Châtillon. Realment, la part a partir del llarg descans, és força exigent. No té cap rampa terrible, però va fent molt constant i amb un traçat “pesat”. A dalt, bones vistes de les muntanyes del voltant

Sense entretindre’m, baixo per l’altra vessant (menys dura, però molt més bonica), fins arribar a Le Pont, on comença Le Revard, últim port de la jornada i del viatge

De bon inici, concient de que no acabava d’anar fi, tot i no ser molt dur, m’ho vaig pendre amb molta calma

Ajudat pels descansos, faig els primers 9 kms força ràpid, fins que em planto als 4 kms finals per coronar Plainpalais, on la pendent és situa al voltant del 6%, que amb la calor que feia, i algun tram amb gravilla, se’m fa pesat

Corono Plainpalais, i paro a fer una foto amb el cartell i a treure la gravilla que hi havia enganxada a la roda. És veia més pedra que pneumàtic! Amb tot sol·lucionat, vaig seguir cap amunt. Quedaven uns 10 kms, molt suaus i sense gaire història

Abans de l’inici del petit descens per arribar a la cruïlla que puja cap a Le Revard, ja veia el final, penjat a dalt de la muntanya

Arribo a la cruïlla, que si continues recte aniria a Aix-les-Bains, i tiro cap dalt. Últims metres!

I per fi arribo! Le Revard al sac. L’últim port del viatge ja estava fet! Ara, només tocava anar a gaudir de les impressionants vistes des d’algun dels seus miradors, sempre i quan no tinguis vertigen (que el terra del final dels miradors és de vidre i veus la caiguda de la muntanya sota teu)

I amb aquest port, tancava un altre viatge pels Alps. Han estat 5 dies per unes muntanyes màgiques. Ha estat el segon cop que hi anava, però m’hi tornaran a veure durant molt de temps!

Anuncios

Publicado el 08/20/2012 en Viatges y etiquetado en , , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: