La mini Ultra-Luchon

De bon matí, a les 6:40, comencem a pedalar. El dia estava perfecte per un servidor, no molta calor, núvols, boira, etc. Aixi que amb tots aquests ingredients, comencem el Peyresourde

A l’inici anem tirant a bon ritme, fins que arribem a la cruïlla amb Balès, on comença el tram més dur, fins a Garin. Pas per pobles, carretera ampla, trams amb força pendent. Agafem un ritme constant i tirem amunt, guardant sempre forces

Deixem enrrere la cruïlla amb Les Agudes i encarem els 5 kilometres finals, on ja ens trobem la boira, que junt als 13ºC que teniem (ja anava amb el maillot obert), m’estaven fent gaudir del port. Qui ho hauria dit!!

Sense qüasi adonar-nos, arribem a la zona final, la de les paelles. Aquest cop, poques vistes tindrem, però això indica que el final és aprop

I just arribem a dalt, desapareix completament la boira. Primer port del dia al sac. Per primer cop a la meva vida havia gaudit pujant el Peyresourde. Ara tocava menjar i cap avall

Baixada amb precaució a l’inici i ràpida després fins a la cruïlla amb Les Agudes. Feia temps que tenia ganes d’anar-hi i per fi trobava el dia. D’inici, una petit tram ascendent donava pas a un llarg descans fins arribar a Gouaux-de-Larboust..

…on la pendent augmentava considerablement fins al voltant del 10%. Estavem al tram més dur de tota la pujada

Amb el ritme que ja haviem agafat al Peyresourde, vam seguir pujant a Les Agudes, i entre la boira i unes quantes paelles, aviat vam arribar a l’estació d’esqui. Una nova pujada pirinenca al sac! I com era habitual, a la part alta, de nou el sol feia acte de presència

Fem les fotos de rigor i novament cap avall, a per la següent pujada, les Granges d’Astau. Fins a Oô no començava el port. Poca cosa té aquest port. Bona carretera, algun tram amb algo més de pendent, i sempre enmig de les muntanyes

No perdem molt temps i girem cua, per afrontar un dels cocos del dia, el Port de Balès. Arribem a la cruïlla i amunt. Als dos primers kilometres hi ha el més dur, però els fem força bé…

…i sense adonar-nos ens plantem a St-Paul-d’Oueil, on la pendent ja disminueix fins a Bourg-d’Oueil, on torna a tirar cap amunt. Sense forçar gens, estavem portant un bon ritme, i el millor de tot, és que a nivell personal em trobava força bé. La meteo estava sent la clau…

…però poc a poc el cel anava obrint-se i el sol començava a fer acte de presència

I per fi arribem a Bourg-d’Oueil. 6 kms fins al cim, amb uns 4 kms finals força exigents

I com era d’esperar, calor = crisi. La temperatura va superar els 20ºC i les cames van començar a fer figa. M’estava costant moltissim avançar, tot i que la pendent era dura, però assumible

Mentre, intentava gaudir d’aquest tram final, que potser no és tan espectacular com l’altra vessant, però no és queda gaire enrrere

El final cada cop era més aprop, però em costava horrors tirar amunt

Però després d’una bona estona de patiment, ja vam arribar. Balès al sac!!

A l’altra vessant, la boira feia acte de presència

A dalt, no perdem molt temps i baixem cap a Luchon. Haviem complert la primera part força bé, tot i el patiment final a Balès, i ara tocava fer una Coca-Cola per encarar el coco del dia, Superbagnères

Un cop fet l’avituallament, un altre cop a la bici i amunt. A Luchon el cel tornava a estar tapat i aqui feia pinta de que la cosa anava per llarg. Amb aquest panorama afrontem el port. D’inici planeja…

…i després puja. L’irregularitat del port, fa que no puguem agafar ritme en cap moment i que costi. Tot i aixi, anavem tirant cap amunt

Arribem a la cruïlla de la Vallée du Lys. Portavem mitja pujada i fem una petita parada per menjar una mica i agafar forces. Tot i el desnivell que portavem, les cames estaven responen força bé, però l’August ja anava una mica “tocat”

Vam seguir cap amunt, marcant-nos petites fites per pujar més còmodes. El més dur del port és als últims 5 kms, però fins allí, trams de pujada i algun descans, ideal per anar recuperant forces

I després d’una altra petita parada, més que res per descargar l’esquena, que la tenia molt carregada, afrontem la part final. Sense cap dubte, el tram més espectacular de tot el port i el que fa que aquest sigui un dels meus favorits d’aquesta serralada

Com que ja l’he pujat altres cops, no em fa res trobar-me boira a la part alta. Una altra forma de veure aquest final

Tot i que, com va passar el dia del Picón Blanco, la boira anava i marxava en qüestió de segons. Mentre, seguiem pujant amb calma i intentant gaudir al màxim de cada pedalada, aprofitant el “descans” que hi ha a la part final

L’August, que no s’havia trobat molt fi pujant, encarant la part final, amb les muntanyes al fons, intentant treure el cap entre la boira

Últims metres!

I allí ja se’m va girar la castanya. M’havia trobat molt bé durant tot el port i al final, i amb uns 3600 m de desnivell a les cames, apretada tonta per emportar-me els punts de la muntanya. Paso de 9 a 13 km/h a la rampa final i aconsegueixo coronar primer. Quin mal de cames!!

A dalt, decidim renunciar a fer els dos ports restants, Hospice i Portillon. Com que anavem bé de temps, voltem una mica per l’explanada, fent fotos, que amb la boira, donaven un toc especial

Quan hem acabat de les fotos, un altre cop avall, previ pas per la Cascade d’Enfer, per sumar una mica més de desnivell

Desfem l’afegit fins a tornar a la carretera i cap al cotxe, per tancar una gran jornada de ciclisme per Luchon i una jornada ideal per recuperar bones sensacions i ritme pujant abans de marxar cap als Alps

L’any que ve, s’hi tornarà, ja sigui per fer l’Ultra-Luchon o alguna altra ruta, que els ports s’ho valen