La Besurta, el súmmum del Posets-Maladeta

Ahir nova sortida per la Ribagorza en companyia de l’August. La ruta, basicament era idèntica a la que vaig fer l’any passat, però canviant Cerler per La Besurta

Abans de les 8 ja estavem donant pedals per afrontar el primer port del dia, el Coll de l’Espina. El port té 6 kms, dels quals 5 són al 7%, aixi que amb calma anem fent, mentre l’August em va posant al dia de les seves vacances pel nord d’Espanya

Tot i pendre’ns la pujada amb calma, el port passa volant. Aviat arribem a la part final, per mi la més xula, i a on la pendent suavitza

Coronem i baixem una mica per arribar a Laspaúles, on si que afrontem una baixada una mica més llarga per començar la pujada al Coll de Fadas. Com que és poca cosa, aviat sóm dalt

Baixem direcció Castejón de Sos, però abans d’arribar-hi, girem cap a la dreta, i de bon inici la cosa és posa seriosa

Els primers 2 kms van fent entre els arbres, alternant trams més durs amb trams més suaus, fins que arribem a la cruïlla amb Urmella, on ens trobem rampes de fins al 15%!

Sort que un cop les passem, la pendent dóna un descans en el tram fins Arasán, on comença una petita baixada que ens portarà a l’inici del tram més dur…

…que al seu pas per Liri, amaga mig kilometre durissim, amb una rampa que va de menys a més i que té puntes del 17%!

I que deixen unes vistes bestials de la zona de Castejón de Sos

Planejem una mica i coronem Ramastué. Un port nou per l’August. Realment és una pujada ideal per no fer tot el tram pla des de Castejón fins a Benasc

Menjem una mica i agafem forces per encarar l’objectiu del dia, La Besurta. Des de Benasc la carretera va picant cap dalt, però no és fins al canvi de carretera que la pendent s’eleva una mica més

Ja portavem un parell de ports a les cames i el ritme no era el mateix, aixi que amb calma anavem tirant cap amunt, sempre gaudint de l’espectacularitat del port, tot i els cotxes que anaven passant

Superat el descans del cinquè kilometre, la pendent s’eleva fins al 6.5-7% fins a la cruïlla amb el “Puerto de Benasque”. És aleshores quan arriba el tram on més vaig patir, ja que va començar a bufar el vent de cara i costava moltissim

A poc més de kilometre i mig per arribar a la cruïlla, passem pel costat dels “Baños de Benasque”, una pujada que fa una bona pinta, tot i ser curta, ja que és poc més de 1 kilometre, però a més del 13%!!

Arribem a la cruïlla i parem un segon a menjar alguna cosa, abans d’agafar la pista cap a La Besurta, on fins al primer pàrquing hi ha un tram de ciment en molt mal estat, sobretot el tram de baixada inicial

Arribem al pàrquing, cansats del ciment. Sort que aviat arribava l’asfalt. Ara, tot i trobar-nos alguna rampa aïllada, la pendent havia suavitzat força i era moment de gaudir dels que quedava

Superem la barrera al costat de l’Hospital i continuem a la recerca del final, enmig d’un entorn espectacular

Superem embobats els plans que ens trobem i encarem l’últim repetxó abans de coronar

I coronem! Sincerament, La Besurta ha estat de les millors pujades que he fet aquest any i de les millors que he fet del Pirineu. Tot i l’estat de la carretera, que no és excel·lent, val molt la pena anar-hi, només per gaudir d’aquests paisatges

A dalt, apart de fer la foto de rigor, fem una Coca-Cola, envoltats de turistes que feien excursions per la zona

Sense perdre molt temps, baixem i quan paro a agafar aigua, veig que no ve l’August. Al cap d’uns 10 minuts arriba, dient-me que ha punxat, normal. Seguim baixant fins a Benasc, on a relleus i amb vent de cara, anem fent cap a Castejón de Sos, on començava el Coll de Fadas

La calor ja estava apretant de valent i com que a cap dels dos ens agrada, patim per anar guanyant metres al port. A poc d’arribar a Bisaurri, ens trobem 1 km al 7% que ens fa suar de valent

I al final d’aquest kilometre, parem un segon a menjar una barreta i al treure el peu del pedal, zas, una rampa em paralitza tota la cama dreta. M’estic 7-8 minuts sense poder moure ni doblegar la cama. Allí ens hi estem una estona, entre que em passa el mal i estiro una mica

Un cop “recuperat”, seguim cap amunt, amb l’únic objectiu de coronar

A dalt, no perdem temps i tirem cap al cotxe, tot superant el repetxó de Laspaúles. Poc a poc el mal havia marxat i estava recuperant el ritme. A l’arribar al Coll de l’Espina, ja ens tirem avall, tot vigilant per la merda de carretera que hi ha. Clots i més clots. I a 300 metres del cotxe, paf, torna a punxar l’August. Quina manera de tancar la jornada!

En fi, tot i l’estat d’algunes carreteres, sempre és un plaer pedalar per la Ribagorza. Hi tornaré, segur, que encara em falten moltes pujades per fer

Anuncios

Publicado el 07/21/2012 en Rutes y etiquetado en , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: