La calor ho “mata” tot

De bon matí arribo a la Pobla, disposat a afrontar una nova etapa pel Berguedà. Al voltant de les 8 del mati, comencem a pedalar. Erem 4 disposats a desafiar la ruta, inicialment plantejada, i la calor que vindria: el Toni, el Jordi, l’Aitor i un servidor. A l’inici, Merolla és ideal per escalfar les cames

En poca estona ja erem a dalt i allí ja veia que les coses no anaven molt bé. M’havia costat més del previst coronar el port, tot i ser poca cosa

Baixem direcció Gombrèn i al cap d’uns kilometres enfilem cap al Santuari de Montgrony. A l’inici, és comú amb la carretera que puja cap a Castellar de n’Hug

Tot i tenir algunes rampes aïllades, fem el tram a bon ritme i arribem a la cruïlla que porta cap al santuari. De bon inici, i quan s’enfila la pendent, els berguedans tiren cap amunt

Els dos primers kilometres després de la cruïlla no tenen descans. Pendent al voltant del 10% i amunt. No anava amb mal ritme, però no m’acabava de trobar. I per adobar-ho, començava a apretar el sol

Després d’una bona estona de patiment, supero la part més dura i arribo a un pla final, on m’esperen els companys, per enfilar una curta baixada, amb força mal estat, per arribar al santuari

Un cop allí, recuperem forces, mentre gaudim de les vistes que hi ha. M’ha encantat la pujada!

Desfem el camí i tornem a arribar a la carretera que puja cap a la Creueta. Tenia moltes ganes de fer aquesta vessant, molt més xula i més tranquil·la que la que puja des de la pobla

Les restes del Castell de Mataplana

Després d’un llarg tram de descans, ja si que afrontem la part final d’aquesta carretera. Tot i que estava aguantant amb el grup, veia que les coses no anaven de cap manera

Abans d’enllaçar amb la carretera de la Creueta, ja havia perdut roda dels berguedans, i no perquè anessin massa ràpid. Les cames no responien

Enllacem amb la carretera “oficial” i allí comença el calvari. Faltaven 10 kilometres per coronar, que se’m farien eterns

Amb la temperatura pujant per moments i vorejant els 30ºC, supero amb més pena que gloria el tram dur i encaro els 3 kilometres finals més suaus…

…que no se m’acaben mai. Després de cada curva desitjava el final, però la carretera seguia pujant…

…fins que per fi ja vaig arribar a dalt. Els companys s’estaven mig adormint de l’estona que debien portar esperant, i allí els comunico que no faré Campelles, que les cames no responeien de cap manera i que amb pendents del 6% ja havia de posar tot el desarrollo que porto

Baixem cap a la Collada de Toses i veiem que el Jordi i l’Aitor no venen. El Toni els truca i han punxat. Els esperem a la Collada del Pedró i tots junts baixem cap a Ribes de Freser. Una baixada de pedalar i amb una calor insoportable. A Ribes, parem a fer una Coca-Cola i tirem cap a Campdevànol, on comencem Merolla, amb un asfalt impecable

Aviat em torno a tallar i tot i ser un port suau, no trobo mai cap ritme. La calor m’està matant. Vaig fent com puc fins que arribo al descans abans de Gombrèn, que em va de meravella. Al poble, m’esperen els companys i paro un segon a tirar-me un litre d’aigua fresca al cap

Afrontem el tram final, que faig acompanyat pel Toni. Bon coneixedor del port, em va indicant els trams de descans i on torna a apretar. A més, anem xerrant, cosa que fa més “suau” el patiment

Insoportable! No és pot pedalar aixi

I per fi coronem Merolla!! S’acabava el patiment, o no, ja que des dels últims kilometres portava l’esquena molt carregada i als repetxons de baixada, no podia ni pedalar (ni assentat ni plantat). Vaig avançant com puc fins que la carretera ja baixa fins a la Pobla

Arribem a la Pobla, on ens despedim de l’Aitor, que marxa cap a casa, mentre nosaltres anem al bar a fer un bocata per recuperar forces. Ha estat un dels pitjors dies que he passat per sobre la bici i m’ha servit per confirmar que amb la calor no vaig, i serà un dia que m’ha deixat marcat i que em farà pendre mesures en un futur.