La calor ho “mata” tot
De bon matí arribo a la Pobla, disposat a afrontar una nova etapa pel Berguedà. Al voltant de les 8 del mati, comencem a pedalar. Erem 4 disposats a desafiar la ruta, inicialment plantejada, i la calor que vindria: el Toni, el Jordi, l’Aitor i un servidor. A l’inici, Merolla és ideal per escalfar les cames
En poca estona ja erem a dalt i allí ja veia que les coses no anaven molt bé. M’havia costat més del previst coronar el port, tot i ser poca cosa
Baixem direcció Gombrèn i al cap d’uns kilometres enfilem cap al Santuari de Montgrony. A l’inici, és comú amb la carretera que puja cap a Castellar de n’Hug
Tot i tenir algunes rampes aïllades, fem el tram a bon ritme i arribem a la cruïlla que porta cap al santuari. De bon inici, i quan s’enfila la pendent, els berguedans tiren cap amunt
Els dos primers kilometres després de la cruïlla no tenen descans. Pendent al voltant del 10% i amunt. No anava amb mal ritme, però no m’acabava de trobar. I per adobar-ho, començava a apretar el sol
Després d’una bona estona de patiment, supero la part més dura i arribo a un pla final, on m’esperen els companys, per enfilar una curta baixada, amb força mal estat, per arribar al santuari
Un cop allí, recuperem forces, mentre gaudim de les vistes que hi ha. M’ha encantat la pujada!
Desfem el camí i tornem a arribar a la carretera que puja cap a la Creueta. Tenia moltes ganes de fer aquesta vessant, molt més xula i més tranquil·la que la que puja des de la pobla
Les restes del Castell de Mataplana
Després d’un llarg tram de descans, ja si que afrontem la part final d’aquesta carretera. Tot i que estava aguantant amb el grup, veia que les coses no anaven de cap manera
Abans d’enllaçar amb la carretera de la Creueta, ja havia perdut roda dels berguedans, i no perquè anessin massa ràpid. Les cames no responien
Enllacem amb la carretera “oficial” i allí comença el calvari. Faltaven 10 kilometres per coronar, que se’m farien eterns
Amb la temperatura pujant per moments i vorejant els 30ºC, supero amb més pena que gloria el tram dur i encaro els 3 kilometres finals més suaus…
…que no se m’acaben mai. Després de cada curva desitjava el final, però la carretera seguia pujant…
…fins que per fi ja vaig arribar a dalt. Els companys s’estaven mig adormint de l’estona que debien portar esperant, i allí els comunico que no faré Campelles, que les cames no responeien de cap manera i que amb pendents del 6% ja havia de posar tot el desarrollo que porto
Baixem cap a la Collada de Toses i veiem que el Jordi i l’Aitor no venen. El Toni els truca i han punxat. Els esperem a la Collada del Pedró i tots junts baixem cap a Ribes de Freser. Una baixada de pedalar i amb una calor insoportable. A Ribes, parem a fer una Coca-Cola i tirem cap a Campdevànol, on comencem Merolla, amb un asfalt impecable
Aviat em torno a tallar i tot i ser un port suau, no trobo mai cap ritme. La calor m’està matant. Vaig fent com puc fins que arribo al descans abans de Gombrèn, que em va de meravella. Al poble, m’esperen els companys i paro un segon a tirar-me un litre d’aigua fresca al cap
Afrontem el tram final, que faig acompanyat pel Toni. Bon coneixedor del port, em va indicant els trams de descans i on torna a apretar. A més, anem xerrant, cosa que fa més “suau” el patiment
Insoportable! No és pot pedalar aixi
I per fi coronem Merolla!! S’acabava el patiment, o no, ja que des dels últims kilometres portava l’esquena molt carregada i als repetxons de baixada, no podia ni pedalar (ni assentat ni plantat). Vaig avançant com puc fins que la carretera ja baixa fins a la Pobla
Arribem a la Pobla, on ens despedim de l’Aitor, que marxa cap a casa, mentre nosaltres anem al bar a fer un bocata per recuperar forces. Ha estat un dels pitjors dies que he passat per sobre la bici i m’ha servit per confirmar que amb la calor no vaig, i serà un dia que m’ha deixat marcat i que em farà pendre mesures en un futur.
Publicado el 06/30/2012 en Rutes y etiquetado en Berguedà, Creueta, Merolla, Montgrony, Ripollès. Guarda el enlace permanente. 2 comentarios.
Roger, me ha gustado mucho tu crónica y tu página web de altimetrias.Yo subí la Creueta en octubre de 2011, un día muy nublado y con viento, y los tres kilómetros finales de falso llano tampoco acababan nunca, pero no precisamente por el calor…
Pudo ser peor, podríais haber subido como puntilla final el Santuari de Falgars…
PD: Si haces el reto CIMA no te pases por la provincia de Jaén en verano, porque te dan los 47 grados fácil y no exagero.
Muchas gracias! No hago el CIMA, pero ni asi en verano voy a ir a Andalucia, con el calor que hace ahi! Me quedo frito antes de sacar la bici del coche