El centre de Catalunya

Ahir, va ser el dia de realitzar una ruta que tenia pendent des de feia temps. Volia visitar el centre del nostre país, el Santuari de Pinós, i després d’uns caps de setmana a la muntanya, ja tenia ganes de fer alguna cosa diferent, aixi que em vaig plantar a Cervera i va sortir això:

Abans de les 7 del matí, surto de Cervera direcció la Panadella. Els primers kilometres, amb vent de cara, em van costar força, aixi que a l’arribar a la cruïlla amb Sant Antolí, on comença la part “dura”, vaig posar un ritme d’anar per feina i amunt

Bona carretera, molta tranquil·litat. No té res d’especial, però és una delicia pujar a la Panadella. Ideal per enllaçar diverses zones del voltant sense estar agobiat pel trànsit

En un no res, ja era a dalt. Sempre m’ha cridat l’atenció aquest port. Déu ser dels records que tinc de quan s’havia de passar per aqui al anar a Barcelona

A dalt, no paro i mentre baixo menjo una barreta. La baixada, tot i haver de pedalar la faig ràpid. A més, com que el sol encara no tocava de ple, el contakilometres marcava 15ºC!. A l’arribar a l’alçada de Jorba, tiro cap a Calaf i al cap d’uns kilometres cap a Rubió, on toca passar-hi per afrontar el segon port del dia, les Maioles

Carretera molt tranquil·la, bones vistes i sense gaire pendent…

…fins que faig una paella a mà esquerre, entro a Rubió i pam, una rampa del 13% em saluda. Durissim el pas pel poble!

Sort que aviat va acabar el suplici i la carretera va donar un descans. Havia fet el més dur, o això em semblava, perquè de tant en quant, la pendent tornava a augmentar amb ganes

I per fi, va afluixar. A l’arribar a l’altura dels molins, una serie de tobogans em van portar a la carretera que puja des d’Igualada

Les vistes, des d’allà dalt, impressionants, amb Montserrat destacant per sobre de tot

Els últims metres, molt suaus, per coronar un altre port inèdit per un servidor

Corono i paro a menjar una mica i recuperar energies, abans de baixar cap a Calaf. A l’arribar-hi, em trobo amb el famòs Mercat de Calaf, però no m’hi entretinc, que em tocava un tram trencacames per arribar a l’inici del Santuari. Anant se’m va fer llarg, doncs tornant no m’ho volia ni imaginar. Per fi, vaig arribar a l’inici del port. Els primers quatre kilometres molt fàcils entre una carretera tranquil·la

Però va ser arribar a la cruïlla amb Vallmanya i la tranquil·litat va desapareixer. Un tram força dur em dóna la benvinguda, i el patiment que em pensava només pel final, ja apareixeia ara…

…sort que després va suavitzar, mentre al fons ja veia, molt amunt, el Santuari

Vorejo Pinós i al costat d’un cementiri, comença la part final. L’inici és fa bé, després ja no tant

Això si, el patiment val la pena per les vistes que hi ha. Fantàstic!!

Al final, la pendent va suavitzar una mica, per tornar a enfilar-se

I ja hi era! Estava al centre de Catalunya, el Santuari de Pinós, un lloc, que pel que vaig veure, força concorregut pels ciclistes

A dalt, mentre em recuperava de l’esforç, tocava gaudir de les vistes que hi havia. La zona del Solsonès…

…i la zona del Castelltallat

I ara tocava baixar. De primeres bé, però després tocava uns 50 kilometres de terreny trencacames, amb molta calor i vent en contra que se’m van fer eterns, però tot i això, vaig arribar molt content a Cervera, tant a nivell de sensacions, que poc a poc vaig recuperant, com per haver assolit el meu port 330 des de que vaig amb bicicleta. Intentarem seguir augmentant la llista!!