Pedalant entre la boira de l’Aure i el Louron

De bon matí, arribem al Peyresourde, punt on havia de començar la sortida i ens trobem una espesa boira que ens fa baixar cap a Génos, aveure si marxava. Aparquem al costat de l’inici del Col d’Azet, i quan para de ploure, comencem a pedalar

El primer del dia i que ja l’hi tenia ganes de fer-lo per aquesta vessant, el Col d’Azet. No és molt llarg, però té uns 4 kms inicials força exigents

Al fer els primers metres, ja ens adentrem dins de la boira, que no ens permetrà gaudir de les fantàstiques vistes de la zona de Génos i Loudenvielle. Una llàstima

Anem pujant força bé ja que els forces encara estan intactes, mentre anem superant les diverses paelles que ens trobem al llarg del port. 15 en total

També ens trobem un bon grup de vaques, que segurament s’havien escapat de l’Aspin, on són les propietaries del cartell. Sort que ens les trobem pujant, que baixant i amb aquesta boira…

Poc a poc ens anem atansant al final i sortim del bosc per encarar els darrers kilometres. Personalment estava a la meva salsa: temperatura baixa, boira, etc. Però per altra part, em feia llàstima no poder gaudir de les magnifiques vistes. Hi tornaré!

I al cap d’una mica més de 7 kms, coronem. Un altre BIG pel Xavi!

A dalt, fem la foto amb el cartell, xubasquero i cap avall amb precaució, que fins a Azet, la visibilitat era nula. Quan arribem a St.Lary, on descartem fer la ruta inicialment planejada, enganxem un grup de “veterans” que també voltaven per la zona i ens anem picant en el terreny pla que hi ha fins Arreau, ja que ells tiren cap al Peyresourde

Arribem a la cruïlla d’inici de l’Aspin, parem a treure’ns el xubasquero i cap amunt!

Els primers kilometres els fem amb molta facilitat, ja que no tenen poca pendent. Tot i aixi, guanyem força altura per gaudir de les vistes, amb Arreau al fons de la vall i les muntanyes del voltant amb la boira tapant la part alta

S’estava notant que no portavem ni molts kilometres ni molt desnivell, perquè estavem pujant a molt bon ritme, i sense adonar-nos, ens plantavem a una de les zones que m’agraden més del port

El Xavi, concentrat pel que venia a continuació…

…l’inici del tram més exigent de la pujada. Si fins al moment la pendent rarament pujava del 5-6%, ara ja no baixaria del 7-7.5% fins al final

I aqui va ser el punt on les cames van començar a queixar-se. M’atansava al llindar de les 3-3:30 pedalant i aquest any és sinònim de començar a defallir. I si a això l’hi sumés el ritme que portava el Xavi, doncs, tocava patir. Sort que no feia calor!

1 kilometre per coronar el mític Aspin!

Un kilometre final on la carretera s’endisa dins d’un petit bosc i no en surt fins a uns pocs metres del cim

Segon BIG de la jornada pel Xavi! Déu ni do com m’ha portat durant tota la pujada, amb el ganxo anava amb molts moments

A dalt, i sense que serveixi de precedent, no hi havia ni una vaca! Amb l’entretingut que era fer la foto al cartell amb les vaques pel mig. Sense perdre molt temps, baixem cap a Arreau on a una boulangerie, fem un avituallament, abans d’encarar l’objectiu personal de la jornada, Peyragudes. A més, de tornar-me a enfrontar amb el Peyresourde (sense coronar-lo)

Un cop avituallats, toca uns quants kilometres que piquen cap amunt fins arribar a Avajan, on s’inicia la pujada. Els dos primers kilometres, suaus, preludi del que vindria després…

…quan la pendent s’enfila al 8% i aixi tira i tira. Començava el quart enfrontament amb el Peyresourde. Fins al moment anavem 3-0 a favor seu. Aveure com acabava la situació

Bona carretera, pendent constant, i els famosos “campos magnéticos” del Perico, tot s’anava acumulant, però no se si era pel temps o perquè, però em trobava força bé i pujava molt còmode

Al Xavi, se l’hi estava fent pesat, sort que faltava poc per arribar a la cruïlla per agafar el nou accès a Peyragudes

I després de 7 kilometres força pesats, ja hi erem. Parem a menjar una mica i cap amunt. Per un cop, m’ha fet llàstima no seguir amunt. Era el dia per derrotar per primer cop el Peyresourde, però tot i no fer-ho del tot, me l’apunto. Retallem el marcador

Sense més històries, tirem cap amunt

El cartell no enganya (1 km al 10%)…

…i la carretera tampoc. Estem al mig del tram més exigent de tot el port. 500 metres a més del 11% amb rampes de fins al 13-14%. Si algú del Tour vol atacar, aquest és el lloc

El Xavi portava bona cara. Està en bona forma i no el vaig veure patir en cap moment, tot i que la ruta no era cap broma

Superem el tram més exigent i per fi un descans, però que dura poc, ja que al fons la carretera és torna a enfilar cap amunt

Però ja res ens parava. Cada metre que avançavem teniem més aprop l’estació i algun moment o altre la pendent havia d’afluixar

Superem un parell de paelles i ja hi erem!

Arribem a l’estació i planejem durant 1 kilometre per arribar, on suposadament, serà el final d’etapa del Tour 2012, ja que hi havia un parell de gabaxos que asfaltaven el pàrquing

A dalt fem la foto i marxem ràpid cap al cotxe. Un petit repetxó i enllacem amb la carretera del Peyresourde, on tenim un ràpid descens fins a Estarvielle, on pujarem una mica fins a Génos, per concloure una altra bona jornada de cicloturisme per la zona de St.Lary, sense cap dubte, un gran parc temàtic de ports de muntanya. Per mi, junt amb Luz-St.Sauveur, el més impressionant!

Anuncios

Publicado el 06/18/2012 en Rutes y etiquetado en , , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: