Descobrint les Guilleries, la terra de l’aigua

De bon matí, arribo a Santa Coloma de Farners, on per fi, tocava una visita a la zona de les Guilleries. El primer port, un clàssic, la Pedra Llarga o Sant Hilari Sacalm. A Santa Coloma comença el port. L’inici molt suau

Els primers kilometres els faig força ràpid. La carretera, força tranquil·la, sempre entre arbres i amb molta ombra. M’agrada!

I no és fins al km.10, que la pendent no s’eleva fins al voltant del 6%, al pas de les obres que fan a l’Eix, que tot i ser paral·lel a la carretera per on vaig, també hi afecta. Durant una bona estona, vaig haver d’aguantar una màquina davant meu

Com més amunt pujava, més s’obria la pujada…

..oferint unes vistes de les muntanyes dels voltants, fantàstiques. Estava ple d’arbres aquella zona!

Em faltaven uns 7 kilometres per coronar i qüasi no me n’havia enterat. Feia temps que tenia ganes a aquesta pujada i no m’estava defraudant gens

Poc a poc, anava guanyat vistes del Montseny

A la part final, la pendent donava treva durant alguns trams i podia descansar una mica per recuperar, ja que la pujada no s’acabava a Sant Hilari. Tocava anar fins als Cortals

I per fi, al cap d’uns 21 kilometres, arribo a Sant Hilari. El poble de la Font Vella ja era al sac

Un petit descans i enfilo cap a Els Cortals, per una carretera fins al Serrat de Matamala amb no molt bones condicions. Hi havia algun tram amb força forats

Corono el Serrat i baixo uns metres per passar davant la cruïlla que va cap a Collsesplanes. Aviat hi tornaria a passar

Últims metres dels Cortals. Ara amb bona carretera, bones vistes i amb una calor que començava a apretar

A dalt dels Cortals, menjo una mica i sense perdre molt el temps, baixo cap a Revell i d’allí cap a Sant Sadurni d’Osormort, on al cap d’uns kilometres, comença Collsesplanes
Els primer kilometre, al voltant del 7%, el més exigent que em trobo a tota la pujada. A més, les cames no anaven tant fresques com a l’inici i ja costava més

La resta del port, força bonic, sempre per una carretera molt tranquil·la i amb una pendent constant. Tocava agafar un ritme i amunt

El final estava aprop. Ja veia les cases de Collsesplanes, que donen nom a la pujada

Al coronar, baixo uns metres, que per cert, estan amb alguns forats i amb ombra, cosa que ho complica. Em quedaven 3 kilometres de suau ascens fins arribar un altre cop al Serrat de Matamala

Un cop corono, baixada cap a Sant Hilari i d’allí cap a Anglès, a través d’una carretera espectacular que passa per Osor. Guilleries 100%. A Anglès, faig una Coca-Cola i enfilo cap a l’última pujada del dia, el Mas Llunès, una pujada fàcil i sense més complicacions

En un no res arribo a la dalt i ja toca anar cap al cotxe, això si, xupant molt vent de cara que ho complica. Tot i aixi, arribo bé a Santa Coloma per tancar la meva primera incursió a les Guilleries. Hi tornaré, segur. Aquella zona val moltissim la pena i queda molt per fer i descobrir

Anuncios

Publicado el 06/09/2012 en Rutes y etiquetado en , , , , , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: