La Maresme-Vallès Xtrem

Passats uns minuts de les 9, comencem a pedalar i per fi provo la famosa N-II, un autèntic conyàs. Realment no entenc com tants ciclistes voltaven per allí, havent-hi les zones que hi ha allà al costat. Amb un bon escalfament, arribem a El Masnou i encarem el primer port, la Font de la Cera. L’inici, força lleig, amb bastant tràfic i moltes rectes

Amb el Xavi controlant les pulsacions, poso un ritme tranquil i vaig tirant cap dalt, tot maleïnt el vent, que feia la pujada una mica més dura, però poca cosa

I al cap d’un no res, corono. Un altre port a la butxaca. Al cap de poca estona, arriba el Xavi. Menjem una mica i cap avall

Entrem al Vallès i de cop baixa la temperatura fins als 0-1ºC. Estic a la meva salsa!!! Amb aquest ambient, arribem a La Roca i comencem Sant Bartomeu. De bon començament, ja veig que la cosa és posa seriosa, aixi que amb calma cap amunt

El Xavi, continua vigilant pulsacions i decideix pendre-s’ho amb calma, aixi que com a la Font de la Cera, un bon ritme i cap dalt

Tot i que les pendents d’aquest portet ja eren més fortes, em notava amb bones cames i tot i que no estava forçant, anava avançant a força bon ritme, gaudint de la tranquil·litat de la pujada. Em va agradar força

Corono molt content per les sensacions que havia tingut, i al cap de no res arriba el Xavi, que també havia pujat força bé. Sense perdre molt temps, tirem cap avall, a pel següent

Arribem abaix de l’altra vessant i enfilem cap a Parpers, passant per un tram molt perillós, abans d’agafar la carretera del coll. Un cop l’agafem, pocs cotxes i bastant tranquil

En aquesta pujada, anem fent junts amb el Xavi. Poca cosa té el port per destacar. Pendent suau i bona carretera. En un obrir i tancar d’ulls, sóm a dalt

A la gasolinera abandonada de dalt, fem una parada per menjar i recuperar forces, que encara faltaven kilometres per acabar. Baixem ràpid cap a La Roca i enfilem la carretera que ens portarà a agafar la pista per on pujarem Samalús. Molt trànsit durant bastant estona, fins que arribem a la carretereta que ens portarà cap a Marata i el Corró d’Amunt. En tot moment, tenim el Montseny davant nostre, bastant ennuvolat

Superem alguns repetxons abans d’arribar al Corró d’Amunt i enfilem la part final de Samalús. Anem fent amb el Xavi, mentre parlem de futurs plans i d’entrenaments

Quan la pendent s’enfila una mica, com que em trobo bé de cames, augmento el ritme i tiro sol cap dalt, sense no avisar al Xavi de que aniré fins a la part alta, cosa que provocarà un petit lio després, jejeje

Arribo a la cruïlla amb la carretera que puja de Cànoves i giro a l’esquerra per arribar al punt més alt

Vaig baixant i em truca el Xavi aveure on estava. Al no avisar-lo, ell ha anat baixant, aixi que m’espera a les Cànoves i un cop ens retrobem, anem cap a Cardedeu, a afrontar el repetxó de El Collet

Coronem amb un no res i cap avall a per l’últim port del dia, Can Massuet del Far. Tornaven a apareixer trams més exigents, aixi que amb les cames ja cansades, anem fent tranquils amb el Xavi

Arribem al Coll de Can Bordoi i agafem la carretera cap a Can Massuet

Després d’un dur repetxó, arribem a un pla, avanç d’afrontar les rampes final de l’urbanització, dures dures

A dalt, sense perdre molt temps, baixem ràpid (quins rampots per l’altra vessant!!) i ens plantem a Dosrius, on afrontem el tram final abans d’arribar a Cabrera, on acabem l’etapa.

Ha estat una sortida força exigent, sense cap gran port, però un continu puja-baixa que ha acabat fent mal