Tardor al Berguedà

Després d’una matinal llarga de motos, em planto a Berga, disposat a afrontar una altra jornada de ciclisme pel Berguedà. A l’arribar, em trobo a l’Adrià i poc a poc va arribant la resta de companys. Feta la xerrada inicial, comencem a pedalar i de bon inici, el grup és trenca en dos, i jo vaig amb els de la curta. Després d’uns repetxons i alguna baixada, arribem a Cercs, on ens trobem la rampa que ens porta a Sant Jordi, i de bon inici, comencen les hostilitats al grup

Arribem a Sant Jordi i ara si, baixada fins a la tèrmica, on comencem Fumanya, que de bon inici ja presenta un color espectacular

Els dos Xavi, que m’acompanyaven fins a Sant Corneli, pujant a bon ritme

Espectacular la part inicial del port, amb els colors típics de la tardor que comencen a treure el cap

A l’arribar a Sant Corneli, ens trobem al club de la Pobla. Parem un moment a saludar-nos i mentre ells tiren avall a buscar al grup de la llarga, tiro cap amunt, amb la ment de que tard o d’hora m’atraparan

Ja en solitari, vaig pujant cap amunt. El port en cap moment dóna un descans, sempre és manté constant al 8-9%, que junt amb trams amb rectes llargues, la fan una mica pesada, tot i aixi, tenia bones sensacions i estava portant un ritme força bo

Anava avançant metres i pel darrere veig que no venia ningú, cosa que em sorpreneia, sabent el nivell d’escalada que hi havia, aixi que al arribar a Fumanya, punt on s’acaba la part més dura, apreto una mica, per almenys tindre l’honor d’emportar-me els punts de la muntanya

Amb la pendent més suau, poc a poc em vaig atansant al final, una mica tapat per la boira que hi havia. Com m’agrada anar amb bici amb aquest panorama!!

Corono i al cap d’uns 5 minuts, comença a arribar la resta del grup. Un cop ens reagrupem, baixem cap al Pla de la Barraca, després d’una baixada que em va sorpendre gratament, i afrontem el coco del dia, Pradell. De bon inici, anem fent junts…

…tot i que al atansar-se «la rampa», els més forts tiren cap endavant

I curva a la dreta i per fi és presenta davant meu, la rampa de Pradell. Quin mal de cames només veure-la

A l’entrar-hi, veig per davant la resta de companys en ple esforç. Algú fa S, altres pateixen i d’altres pujen com si res (collons amb els berguedans!!). Jo mentre, faig bonament el que puc i m’arrastro de mala manera, maleïnt la rampa. Ha estat el cop que pitjor l’he pujat, però tot i aixi, m’he resitit a posar peu a terra, fins al final, on em vaig parar per fer alguna foto. Primer al Joan (el que portava el maillot d’Euskal Herria), apunt d’afrontar la curva del tren miner…

…i per darrere com la Betty coronava la rampa

Després de recuperar una mica l’aire, segueixo cap amunt i un cop feta la doble curva, encaro el descans. Ja hi havia ganes!!

Tot i que després la cosa és tornava a enfilar, abans de coronar la «bèstia»

I per fi, superat l’últim rampot, corono!! Ha estat el cop que pitjor ho he passat pujant a Pradell, segurament el nivell de forma que tenia no era l’adient per afrontar-lo, però bé ja està al sac, jejeje

Un cop ens reunim a dalt i quan el Raül acaba d’arreglar l’averia al canvi, fem foto al cartell i cap avall. Al Coll de la Trapa, em despedeixo dels companys que seguien cap a Gòsol, mentre jo tirava cap a El Jou, acompanyat dels ciclistes de la Pobla, que vam anar junts fins a la cruïlla. La carretera, de bon inici, ja em fa veure que gaudiré de la pujada

Tot i que no és molt exigent, hi ha alguna rampa aïllada que fa mal a les cames, i més després de fer Pradell

I després de poc més de 4 kms, corono El Jou. Tot i no ser una gran pujada, m’ha agradat força. Ara tocava baixar cap a la tèrmica, per començar Vinyoles

En un moment, arribo a la central tèrmica de Sant Corneli, i baixo uns metres per començar la pujada a la Collada de Vinyoles, un port que no havia fet mai i en tenia ganes. De bon començament, la carretera deixa fer, sempre envoltada per arbres, amb el toc de tardor

Però poc a poc va augmentant la pendent i a poc d’arribar a La Nou, em trobo una doble paella, que pica de valent i he d’apretar fort per poder-la superar. Només faltaven aquests apretons per rematar-me!!

Arribo a la cruïlla de La Nou i segueixo cap a l’ermita de la Mare de Déu de Lurda, on em trobo un petit descans, que em va perfecte per recuperar forces, ja que al cap de pocs metres, començava l’espectacle!!

Quina part final més exigent! La pendent s’eleva ràpidament fins als dos dígits i rarament baixa d’allí. Quedava poc per coronar i tocava patir

I per fi, després d’un tram final molt exigent, corono la Collada de Vinyoles. Tot i haver-me fet patir, m’ha agradat molt

Un cop corono, planejo una mica pel Pla de Clarà i cap avall, això si vigilant, que la baixada té el seu suc, fins a la carretera que em portarà a Berga, no sense abans superar un fort repetxó per arribar-hi.