El “coco” de la vall del Gaià i companyia

De bon matí, surto de Belianes, disposat a afrontar una nova ruta per terres desconegudes per un servidor. Tenia ganes de fer el Coll de Montagut i aprofitant que podia fer una sortida prop de casa, endavant.
Després d’uns kms d’escalfament, arribo a l’inici de la pujada a Forès. La pujada, fins al final, no requereix grans esforços, aixi que vaig fent amb calma, mentre el sol comença a treure el cap al pas per Ciutadilla

Passat el poble, la pendent dóna un petit descans, abans d’afrontar el tram final fins a Passanant, on s’acaba la pujada “constant” i comença un terreny ondulat que em portarà a Forès

Vaig avançant força ràpid, tot i que bufa una mica de vent, cosa lògica, ja que estic envoltat de molins

Afronto un petit repetxó, abans d’encarar la baixada que em portarà a la part baixa del poble, que el veig força amunt a la meva esquerra

Quan acabo la baixada, arribo a Forès i davant meu em trobo una forta rampa que em conduirà a la part alta. Cap amunt!!

I per fi corono!! La part final ha fet mal a les cames. No m’ho imaginava tant dur. Això si, l’esforç val la pena, ja que les vistes són espectaculars

Baixo amb precaució fins arribar a la part baixa, on agafo una pista molt xula que em portarà a Conesa i Les Piles. Quan hi arribo, tiro direcció Santa Coloma de Queralt i d’allí cap a Querol, on comença Montagut, no sense abans haver de superar forts repetxons a través d’una carretera molt tranquil·la

I després de superar els tram “pestós”, arribo a Querol, on comença el coco del dia, el Coll de Montagut. Abans de començar, em miro el perfil i veig que dur dur, només hi ha els primers 2 kms, aixi que cap amunt

Pujo bé els primers metres i aviat em trobo una senyal perillosa. Comença l’espectacle..

..amb un rampot de ciment amb puntes del 18%, que supero molt millor del previst. M’estava trobant molt bé, tot i portar més de 1 setmana sense fer cap kilometre

Després del tram més dur, la pujada va alternant fortes rampes amb alguns descansos que van molt bé per recuperar les cames

Baix pujant entre trams al 10% i descansos, fins que arribo al km.2 de la pujada, on s’acaba la part més dura i “suavitza” una mica per coronar

Quan la pujada s’obria, oferia vistes força espectaculars de l’Alt Camp

Tot i el tram inicial, se m’estava fent curta la pujada. Estava portant un molt bon ritme i disfrutava moltissim. Mentre, seguia afrontant metres prevís a coronar el port

I per fi, després d’uns 4 kms de pujada, corono el Coll de Montagut. Tot i ser curt, val molt la pena fer-lo. No m’ha defraudat gens

Després de menjar una mica, baixo amb calma i a desfer tot el que havia fet abans fins a Santa Coloma de Queralt, ara amb vent en contra. Se’m fa etern. Quan arribo al poble, faig una Coca-Cola i una pasta per recuperar forces pel que em quedava.
Al sortir de Santa Coloma, planejo una mica i baixada ràpida fins al Sarral, on comença l’últim port del dia, Belltall, sense cap dubte, el més fluix i lleig de la ruta

Tot i no ser molt dur, els kms i el desnivell van fer efecte i se’m va fer llarg. Les cames no responien com volia i juntament amb l’ampla carretera, feia la sensació de no acabar-se mai

I per fi, després d’una estona pujant, ja veia el final!! Quina pujada més pesada!! Sense perdre molt temps, corono i ràpid cap al cotxe

Però encara tocava patir més, ja que em vaig posar per una pista forestal, que de bon inici tenia dos forts repetxons amb rampes del 15% que em van provocar calambres a les cames. El vaig coronar com vaig poder i ara si, baixada ràpida cap a Belianes, per tancar una bonica jornada per aquesta zona de Tarragona