Trobada Ciclocat: Despedida de l’estiu a la Cerdanya

De bon mati, ens trobem a Puigcerdà per començar una nova jornada de cicloturisme per la Cerdanya. En aquesta trobada inicial, sóm els berguedans, l’August, el Kolo i un servidor. Un cop ens saludem i fem petar una mica la xerrada, anem tirant cap a Llívia per fer el primer port del dia, amb un inici suau, però que metres després ja tirava cap amunt

Al arribar a Estavar, ens trobem la Maria i la Merche que havien sortit de Llivia. Les saludem i seguim tirant cap amunt

Poc a poc, anaven guanyant altura, cosa que ens proporcionava unes magnifiques vistes sobre la Serra del Cadí

Anavem pujant a bon ritme, gaudint de la pujada i fent petar la xerrada. A pocs kms de coronar Egat, el Toni i el Kolo van tirar cap amunt i al darrere ens vam quedar l’Adrià, l’August i jo, mentre seguiem parlant de marxes, ports, etc

Les vistes d’aquesta part final de la pujada, eren força boniques

Coronem el Coll d’Égat i afrontem un descans que ens portarà a la rotonda on agafarem una carretera paral·lela a la nacional, que passa pel poble que dóna nom al port. Agafem la carretera i només entrar al poble, ens trobem algunes rampes força dures que ens fan patir una mica…

…tot i que després la pendent suavitza molt, per arribar a Font-Romeu

Arribem al poble i afrontem ja els metres finals de pujada, on la dupla berguedana i el Kolo, tiren endavant amb una facilitat pasmosa, tot i que nosaltres no anavem lents, que diguem, jejeje

Un cop a dalt, descansem una mica i fem la foto, però sense perdre molt temps, ja que encara haviem d’anar a les Bulloses.

Després d’una baixada ràpida per bona carretera, agafem la cruïlla d’inici de la segona pujada del dia. Al començament, anem fent per una pista molt xula, ideal per escalfar per la part final

Al arribar al Pla dels Avellans, comencem la part més dura de la pujada. Ràpidament, la dupla de les terres de Ponent, ens quedem endarrere, mentre patim una mica amb els trams exigents de la pujada

Sort que els kms durs aviat s’acaben i la pendent suavitza, al mateix temps que la pujada s’obre i ens ofereix unes vistes excepcionals. Llàstima del trànsit, perquè és una pujada molt xula

A dalt, ens esperaven la resta dels companys. Al reagrupar-nos, fem una volta per dalt, anant a veure el llac, força xulo

Sense distreure’ns molt, baixem un altre cop cap a la nacional, per dirigir-nos cap al Col de la Perche on ens esperaven la resta dels companys.

Un cop reagrupats al Col de la Perche, agafem la pista que passa pel Port de Llo, per evitar-nos de fer tota la nacional fins a Err. Després de parar a Saillagouse a agafar aigua, encarem l’inici de la pujada al Puigmal. Començava el desconegut

Després d’uns metres suaus, a la sortida del poble d’Err, la carretera comença a tirar cap amunt, amb un asfalt que seria el presagi del que ens trobariem durant qüasi tota la pujada

De bon començament, em quedo amb el butanito, per aixi pujar amb tranquil·litat. Mentre anem pujant i esquivant clots, anem parlant del que hem fet aquest estiu i de futurs plans alpins i dolomitics, jejeje

En aquesta part inicial, ens trobem les parts més exigents de tota la pujada, amb trams força continuats al 8-9%, que s’agafen de mala manera

Amb el tram més dur superat, seguim pujant, esperant agafar la carretera bona, ja que hi havia trams molt dolents per anar-hi amb la bici de carretera. Durant tota la pujada, ens anem trobant alguns pasos canadencs, molt habituals a aquelles latituds

I al cap d’una bona estona pujant, per fi arribem a la carretera oficial de l’estació. Ja n’hi havia ganes, ja que haviem estat una bona estona esquivant forats, jejeje

Al pas per l’estació, ens trobem les últimes rampes exigents de la pujada, cosa que aprofitem per fer una petita parada

Al superar l’estació, la pendent suavitza una mica, mentre que al fons ja veiem la part final, amb unes paelles força xules

A uns 2 kms pel final, el butanito para a agafar aigua al riu i tiro cap amunt. Estava ja per sobre dels 2000 m, amb la qual, s’acostava l’objectiu de la jornada, que era fer els dos 2000’s de la ruta

A la part final, tot i no ser exigent, s’agafava una mica per culpa de la gravilla que hi havia per la carretera. Aquesta part, realment, la més espectacular de tota la pujada, amb la carretera que s’anava enfilant per la muntanya i guanyant altura gràcies a unes boniques paelles

Les vistes que és tenien a pocs metres del final, eren força espectaculars, amb la zona de paelles que havia deixat enrrere i la Cerdanya al fons

A la penúltima paella, em trobo el Kolo i l’August que ja tiraven cap al cotxe, mentre jo seguia pujant, apunt de coronar la pujada. Un cop a dalt, em trobo als companys que ja s’esperaven i també a la Maria i la Merche, que havien fet una ruta més curta i també havien pujat fins dalt

Mentre feiem petar la xerrada, van anar arribant la resta del grup. Un cop tots a dalt, vam fer la foto per corroborar que haviem coronat i cap avall. Una baixada ràpida, amb un petit repetxó que va escalfar les cames, per “l’apretón tonto” per arribar a Puigcerdà

Anuncios

Publicado el 09/17/2011 en Rutes y etiquetado en , , , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: