Explorant l’Alta Garona

Molta gent coneix l’Alta Garona a nivell ciclista per tindre ports com Balès, Menté, Superbagnères, etc, però apart d’aquests, n’hi ha molts d’altres que valen molt la pena i que res tenen a envejar a alguns dels més famosos d’aquest departament de França. Aixi que dissabte, vaig fer cas del titol del post, i me’n vaig anar a explorar l’Alta Garona

De bon mati, al primer raig de sol, surto de St-Béat cap a Fronsac, per encarar el primer port de la jornada, el Pas du Bouchet, una pujada ideal per escalfar, ja que no és gens de dura. Els primers 5 kms, qüasi tot el port, són comuns amb el Col des Ares

L’últim cop que hi vaig passar, hi havia trams en obres, que ara estan perfectament asfaltats. Dóna gust passar-hi!!

Un cop arribo al restaurant/hotel que hi ha, em desvio cap a l’esquerra, direcció Aspet. A partir d’allí, entrava en terreny desconegut, aixi que, tocava gaudir!!

Després d’un petit pla, arribo al poble de St-Pé-d’Ardet, on em trobo el tram més dur de la pujada, una petita rampa del 9%, jejeje. A partir d’allí, una mica més de pla abans de coronar el port

Al coronar, paro a posar-me els manguitos i cap avall. La baixada, tot i no tindre molta pendent, és fa ràpid. Un cop a baix, tocava un llarg terreny “trencacames” per unes carreteres molt xules i molt tranquil·les (en 15 kms, només em vaig trobar un parell de cotxes). Tot i ser un terreny una mica pestós, arribo amb més de 28 km/h de mitja a Aspet, tot i que no havia apretat en cap moment, jejeje. Al arribar al poble, em trobo un fort repetxó davant meu que he de superar per agafar la carretera del Col de Larrieu. Quin mal de cames!!!

Superada la trampa, encaro la segona pujada del dia, el Col de Larrieu. L’hi tenia força ganes a aquesta pujada. Aveure que tal anava. De bon començament, la carretera s’enfilava cap amunt

Tot i que el sol començava a apretar i que estava superant un tram al voltant del 8%, les bones sensacions que havia tingut fins al moment, encara eren vigents, i pujava a bon ritme, sempre gaudint de la pujada, força xula fins al moment

Després d’uns 2 kms pujant, em trobo un llarg descans, preludi del que venia després, la part més exigent de la pujada…

…un km al 9%, que ja començava a fer mal a les cames

Això si, les vistes que hi havia, eren espectaculars!!

Poc a poc, anava avançant i atansant-me al Col de Louzet, punt on acaba el tram més dur i comença el fals pla fins al punt més alt. Tot i això, encara em quedava alguna rampa dura per superar

Superat el primer coll, la pujada ja està al sac, ja que la pendent suavitza molt, mentre que la carretera s’endinsa entre els arbres, per conduir-me al Col de Larrieu

Un cop a dalt, no m’entretinc gaire, i després de menjar-me una barreta, baixada ràpida fins a Barat. Al arribar-hi, tiro cap a Arbas, on començava el coco del dia, la Fontaine de l’Ours

A l’arribar a Arbas, em dirigeixo cap a l’inici de la pujada del dia, per la vessant curta, la que va directament a Labaderque sense passar per Herran. La llarga, queda per la següent visita

Els primers metres són els més fàcils, serveixen per escalfar pel que ve a continuació

Després de l’escalfament, la carretera s’enfila ràpidament i ja és situa entre el 9-10% durant tota l’estona. Aquest tram inicial, és segurament, la part més lletja de la pujada, ja que és molt rectilinia i sempre entre arbres. Tot i aixi, és fa dura

Quan porto uns 4 kms pujant, arribo a la cruïlla amb Herran. A partir d’allí, el panorama canvia radicalment: carretera més estreta i pujada més irregular

A pocs metres d’arribar a Labaderque, la carretera surt per fi del bosc, oferint una visió de la pujada espectacular!! A més, com que hi ha un petit descanset, bé perfecte, per recuperar…

…ja que al arribar al poble, la cosa és complica, perquè al sortir-ne del mateix, la carretera s’enfila cap amunt, havent de superar rampes superiors al 11%, que arriben fins al 14%. Un tram durissim!!!

Després d’aquest tram més exigent, la carretera és torna a endinsar dins del bosc, tot i que de tant en quant, és va obrint per oferir molt bones vistes del que he anat superant…

M’estava atansant al final i seguia pujant a bon ritme, sense forçar i intentant gaudir, tot i que, de tant en quant, la carretera em fa patir més del compte, per superar rampes realment exigents, com la de la foto, que arriba al 16%…

…o aquesta altra, que és al 11%. En aquests trams, la pujada em va recordar molt a Balès, ja que també és força irregular, amb descansos i rampes realment exigents

A poc menys de 1 km per coronar, deixo enrrere un petit mirador d’on és tirava gent amb parapent, per afrontar la part final, que jo pensava que afluixava, però no, seguien les rampes dures

I al cap de més de 8.5 kms, arribava per fi al pàrquing on s’acaba la Fontaine de l’Ours. Un cop a dalt, gran satisfacció per haver coronat aquesta pujada, desconeguda per a mi, i que va suposar ser tot un descobriment

Sense perdre molt temps per dalt, baixo ràpid fins a Arbas, on paro a menjar-me una pasta, que les cames necessitaven energia per afrontar el darrer coco del dia, el Col de Larrieu per Barat.

Amb forces renovades, faig el petit tram d’Arbas fins a Barat, i començo Larrieu, que de bon inici, ja em dóna la benvinguda amb una bona rampa…

…per després afrontar un descans, abans d’encarar de nou una nova rampa, la tònica habitual d’aquesta vessant. Molt irregular i molt dificil agafar un ritme

El sol, que començava a apretar força, em va dificultar molt la pujada, ja que anava una mica tocadet i si a més hi afegeia l’irregularitat del port, doncs malament. Va tocar patir una estona

Això si, passar calor per passar per una carretera oberta, també té coses bones, com les fabuloses vistes de tot el Bois du Thouas

Poc a poc, em vaig anar atansant al final. Se m’estava fent llarga la pujada, tot i ser curta. I per no perdre la costum, abans de coronar, una nova rampa per rematar…

…sort que després venia un petit pla, que em conduiria a dalt del port

A dalt, sense perdre temps, vaig baixar ràpid cap a Aspet, on tocava avituallament líquid, amb una Coca-Cola que va entrar de luxe, apart d’omplir els bidons, ja que al tram que quedava, no hi havia ni una trista font

Fet l’avituallament, baixo una mica per encarar el Col de Buret, que si l’agafés des de baix, ja és fa una mica més pesat, però al passar per Sengouagnet, em vaig trobar un grup d’asturians, als quals em vaig afegir i vam compartir ruta fins a Juzet-d’Izaut, on van parar a beure. Un altre cop sol, baixo una mica més i començo el Col des Ares, una pujada que tot i no ser gran cosa, és un dels meus ports predilectes de tota l’Alta Garona

La pujada, molt fàcil, deixa fer bastant. I el millor que té, és que qüasi sempre vas entre arbres, cosa que agraia, ja que feia força calor

I per fi, després de pujar a bon ritme, ja veia el fi del port. Un altre cop a dalt del Col des Ares, no em cansaria mai de fer-lo

A dalt, menjo una mica, per afrontar el tram que em quedava fins al cotxe. La baixada ràpida, però de Fronsac a St-Béat, bufava vent i és va fer molt pesat, tot i aixi, vaig arribar força bé i content per acabar una ruta que m’havia servit per descobrir nous ports i noves zones, el que més m’agrada de la bici

Anuncios

Publicado el 09/10/2011 en Rutes y etiquetado en , , , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: