Vall de Boí, patrimoni de la bellesa

Després de molt temps tenint-ho a la carpeta de pendents, avui és el dia de l’assalt als ports de la Vall de Boí. Ha passat la època més forta de l’estiu, i és hora de descobrir nous ports amb tranquil·litat

Abans de que surti el sol, arribo a Barruera. Sense perdre molt temps, descarrego la bici i tiro cap a la Presa de Cavallers, mentre acaba de sortir el sol

Fins a Caldes de Boí, la carretera va tirant cap amunt i em va perfecte per escalfar, que a aquelles hores encara feia una mica de fresca. Quan arribo a Caldes, agafo la pista que surt cap a la presa. El panorama canvia radicalment…

…carretera estreta, alguna rampa aïllada i molta calma. Estava gaudint moltissim!

Quan la pista surt de la zona més boscosa, la carretera s’enfila cap amunt. La presa està cada cop més aprop i encara falten metres per guanyar

I al cap de més de 12 kms de pujada, em trobo una barrera que em marca el final. És pot seguir fins a dalt de tot, però el final està allí i allí em quedo

A dalt, menjo una mica i gaudeixo de les fantàstiques vistes de les paelles de l’últim tram, mentre el sol acaba de treure el cap

Sense perdre molt temps, em poso el xubasquero i avall. Ara baixant, és nota que la temperatura no és molt alta. Sort que aviat trobo la cruïlla d’Aigüestortes

Paro a la cruïlla a treure’m el xubasquero i cap a la pujada més bonica de la jornada. A més, passat el primer kilometre, la pista és torna de ciment!

Tot i gaudir molt del ciment, és fa més incòmode pujar, tot i que està en molt bon estat

Anava pujant amb bon ritme, sempre per una pista que anava obrint-se pas entre els arbres, fins que al tercer kilometre, em trobo amb un parell de paelles, preludi del que estava apunt d’arribar

I és que al cap de kilometre i mig, la pista surt del bosc i davant meu apareix l’Estany de Llebreta envoltat per les muntanyes i la pista de ciment que el va borejant. Vaig haver de parar una estona a contemplar el paisatge. Era espectacular!

Superada l’emoció, la pista és va tornar a enfilar amb més duresa. La pendent rarament baixava del 8%, i per si no n’hi havia prou, tocava superar un rierol que travessava la pista. A mullar-se!!

Tot i que els arbres van tornar a ser la tònica predominant del paisatge, de tant en quan, les vistes s’obrien i ens ofereien panoràmiques de l’estany

I per fi, al cap d’uns 8 kms, arribava al final del ciment. Una pujada completament espectacular i molt recomanable. De les més boniques que he fet mai damunt la bici

A dalt, vaig recuperar forces, que el ciment i el tram final, havien deixat tocades les cames i un altre cop cap avall, ara amb més precaució, que pujaven 4×4 a tot gas i s’havia d’estar atent

Quan vaig arribar a la nacional, vaig baixar uns kilometres més fins arribar a la cruïlla de Boí-Taüll. Em trec el xubasquero i amunt. El primer kilometre és fàcil, però al arribar a Boí, la carretera s’enfila amunt fins al Pla de l’Ermita

L’ermita de Sant Climent de Taüll, Patrimoni de la Humanitat. Tot una delícia poder-la contemplar a mitja pujada

I al cap de 5.5 kilometres, arribo al Pla de l’Ermita, per fi un descans! Estava començant a apretar el sol i se m’estava fent dura la pujada

Al superar el descans, sorpresa! L’asfalt perfecte de l’inici desapareix i apareixen clots i un asfalt rugós. Com és nota on s’acaba la part “pija” de la zona

Continuo pujant durant uns 3 kilometres més fins a trobar-me una baixadeta, que em portarà als tram final del port…

…on cada cop l’asfalt és més nefast. Quedaven poc més de 4 kilometres i la cosa no seria gens fàcil. Amb la visió de l’estació sempre present, costa anar avançant, i junt amb les cames ben tocades…

Sort que a la part final, un seguit de paelles adornen la pujada i la fan més entretinguda. Només pel final, val la pena menjar-se tot l’asfalt

I després d’un bon patiment, corono Boí-Taüll, un altre 2000 lleidatà, força bonic. Llàstima de l’asfalt

Amb precaució, baixo cap a Barruera, on decideixo no fer la pujada a Durro. No havia fet molts kilometres però ja en tenia prou. Havia de deixar coses per altres dies, que la Vall de Boí, mereix més d’una visita. Espero no tardar en tornar-hi

Anuncios

Publicado el 09/06/2011 en Rutes y etiquetado en , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: