Descobrint els voltants de Montserrat

De bon matí, arribo a Collbató disposat a fer l’última gran sortida abans del viatge als Alps. Aprofitant la fresca, surto a primera hora cap al Bruc, primer port del dia. Mentre, la boira amenaça la muntanya de Montserrat

La carretera va pujant per la vora de l’A-2 sense tenir molta pendent. En poca estona, arribo a El Bruc, poble on a la sortida hi ha un monument al Timbaler del Bruc, personatge de llegenda famós per haver fet retirar a les tropes de Napoleó de la Batalla del Bruc

A la sortida del poble, la carretera s’enfila una mica més, encarant ja la part final del port. Al fons, podia veure l’hotel del Bruc. Cada cop faltava menys

I després d’uns 8 kilometres, corono l’Alt del Bruc, important punt de pas, junt amb La Panadella, abans de la construcció de l’A-2. Tot i no ser espectacular, l’hi tenia força ganes i a estava al sac

Retrocedeixo un altre cop fins l’hotel i agafo la carretera que em porta a Can Maçana. Són algo més de 2.5 kilometres, amb algun tram dur, però que faig ràpidament…

…mentre contemplo l’espectacular muntanya de Montserrat, tapada una mica per la boira

Al coronar el Coll de Can Maçana, giro cap a la dreta, direcció Montserrat, per baixar cap a Marganell, per la vessant de Sant Cristòfol. Als pocs metres, m’endinso en una espesa boira. Sóm a principis d’agost, però la boira no abandona la zona

Baixo cap a la BV-1123 i començo la pujada al Colldarboç. L’inici força suau per una carretera més estreta de les que fins aleshores havia transitat

Al pas per Marganell, la pendent augmenta i començo a acusar el ritme portat a la pujada al Bruc. Sort que la duresa és curta

A la part final, la pendent torna a disminuir, abans d’enllaçar amb la carretera que va de Can Maçana a Manresa

Corono el Colldarboç i baixo volant, cosa que m’alerta per després, i tiro cap a Castellfollit del Boix, passant per St.Salvador de Guardiola. Començava el coco del dia!
El port comença a un pont sobre la riera de Comasua. Els primers kilometres seguint la carretera paral·lela a la C-37 els faig força bé, guardant energies pel que venia després

Arribo a una cruïlla i tiro direcció Canyelles. Una baixada curta i pam, un rampot em saluda. M’esperen un parell de kilometres al 9%, que em faran suar de valent per coronar

Supero amb més pena que gloria el tram més dur, i la pendent afluixa per moments, ja que als altres, tornen a apareixer fortes rampes. Déu ni do quin port!

I al cap d’uns 7 kilometres, arribo al poble, on tiraré uns metres més amunt per arribar al punt més alt. El “coco” ja estava al sac. Una pujada força desconeguda però altament recomanable si és visita la zona

Desfaig el camí fins que torno a arribar a la carretera de Can Maçana a Manresa. Ara em tocava pujar l’altra vessant del segon port de la jornada

Com era d’esperar, la baixada ja m’havia avisat, i a l’inici em trobo trams força durs, que comencen a fer mal a unes cames que no acabaven de rendir com volia. A més, tot i estar el cel una mica tapat, feia força calor

Però la duresa s’acaba aviat i superat el tercer kilometre, em trobo un tram suau força llarg, que em portarà a la part final de la pujada. La muntanya de Montserrat encara estava envoltada per una mica de boira

Estava recuperant energies en el tram de descans i guanyava metres ràpidament, mentre al fons ja podia veure el coll. Semblava molt lluny, però no ho estava tant

I amb les cames renovades, aviat vaig coronar el port. Tot i un inici que se m’havia fet pesat, havia pujat ràpid i gaudint. M’havia agradat aquesta vessant

Tocava tornar cap al monestir, no abans, contemplant les maravilloses vistes de la carretera de Can Maçana fins al monestir, que al matí em tapava la boira. La pujada a Montserrat en tota la seva esplendor!

Maravillat per les vistes, corono al monestir i baixo ràpid cap a Monistrol, on faig una Coca-Cola. Amb la forta calor que feia, només em faltava pujar cap a les Coves de Salnitre, un port que vaig fer fa un temps amb motiu de la trobada gastronòmica del 2009

La pujada no és molt llarga i fins l’últim kilometre, on s’agafa la pista que porta a les coves, la pendent rarament passa del 5%. Aixi que anava fent amb calma i avançant ràpid. Aviat vaig veure Collbató al fons…

…i al meu darrere, la part final de la pujada, amb un parell de paelles força exigents

Arribo a la cruïlla i giro cap a la dreta cap a les coves. Un inici força suau és un petit aperitiu per preparar el que ve després, qüasi mig kilometre al 10% que em fa patir de valent per coronar

Però val la pena l’esforç per arribar a dalt i contemplar les espectaculars vistes des del petit mirador que hi ha. Una pujada força bonica i un fantàstic final de festa d’un dia de ciclisme per les muntanyes de Montserrat

Anuncios

Publicado el 08/06/2011 en Rutes y etiquetado en , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: