Una volta pels colosos pallaresos

Després de l’etapón del dia anterior i aprofitant que l’Adrià és quedava perquè a la tarda marxava cap a la Vall Fosca, vam aprofitar per fer els dos ports més importants de la zona de Sort.

Un cop tenim les bicis preparades i ens hem despedit del Toni, encarem la primera pujada del dia, el Cantó. No és molt dura, però són uns 20 kms pujant, aixi que amb tranquil·litat anem tirant cap amunt

Anem pujant a bon ritme, tot buscant una bona posició al sillin, que el cul encara és queixava del dia anterior, jejeje. Sort que, passat els primers 5 kms, la cosa afluixa

Al fons ja veiem Vilamur, on passat el poble ens trobarem un agraït descans, abans d’encarar la segona part dura de la pujada.

Fem el descans i quan el passem, la carretera s’enfila cap amunt, amb unes quantes paelles que ens fan guanyar altura ràpidament. Per a mi, és el tram més xulo de tot el port

Arribem a Rubió, i afrontem una petita baixada abans de realitzar els kms finals, que tornen a picar una mica

I ja hi sóm!! Després d’una bona estona pujant, ja tenim el Cantó al sac. Un altre BIG per l’escalador berguedà

Sense entretindre’ns molt a dalt, menjem una mica i fem la foto amb el cartell, abans de baixar cap a Sort on parem a fer una Coca-Cola i una pasta per agafar energies per fer Port-Ainé.

Després de l’avituallament, encarem el tram pestós fins a l’inici de la segona pujada del dia, on ens trobem un ciclista que quan l’hi comentem les nostres intencions, marxa espantat

Arribem a l’inici i de bon començament la carretera s’enfila cap amunt. Costa tornar a arrancar, però poc a poc anem pujant

Superem força bé els primers kms, i un cop fets, ens trobem un petit descans que les cames agraeixen, abans d’afrontar 2 kms més exigents

Al pas per Roní, la carretera és torna a enfilar i el sol començava a apretar. Estavem tenint un dia esplèndid, i estavem disfrutant de la pujada

Un cop superat el poble, la carretera guanya amb protecció dels arbres i amb pendent. Cada cop em costava més seguir la roda de l’Adrià, no per forces, si no perquè se’m carregava l’esquena i no podia portar la velocitat que m’agradaria, aixi que li comento que vagi tirant i que jo aniré al meu ritme

Pedalant ja sol, em vaig posar un ritme que em permetés arribar bé a dalt i sense patir gaire de l’esquena. Poc a poc, mentre anava avançant metres, la pujada m’oferia millors vistes

Arribo al penúltim descans i al fons de tot és veu l’estació. Sembla aprop, però encara s’ha de patir una bona estona per coronar

Recuperant poc a poc les sensacions, afronto un tram dur abans de la baixada que em portarà al telesilla de la part baixa de l’estació

Les vistes, en aquesta zona, són acollonants

Passat el telesilla, em trobo amb l’asfalt nou i un tram que em fa patir bastant. Ara dóna gust rodar per aquesta part, que abans estava feta malbé. Aveure si arreglen tota la pujada aviat

Sort que al cap de pocs metres arriba un descanset, abans d’afrontar la paella final que et deixa a peu dels 2 kms finals, el tram més dur de la pujada

Patint una mica, supero les dures rampes i em planto al pla final, que em porta a l’estació, que estava a reventar de cotxes

Un cop a dalt, descansem una mica i cap a Sort amb precaució, que la baixada té trams dolents i has d’anar amb compte.

Anuncios

Publicado el 07/29/2011 en Rutes y etiquetado en , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: