Dia de somni i de rècord a l’Alta Garona

Després de molts dies esperant, per fi va arribar l’hora d’afrontar aquest repte. Arribem aviat a Vielha i veiem que el cel està clar, tot i que cap a França és veuen uns núvols amenaçadors.

Un cop preparats, comencem de bona sortida a pujar. La primera parada, el Plan Batalher, que de bon inici ja té unes bones rampes en el seu pas per Gausac. Ideals per entrar en calor

Abandonat el poble, la pujada suavitza una mica, tot i que de tant en quan et trobes algun tram força exigent, però que superem bé, al mantindre encara totes les forces intactes

Un cop coronem, planejem una mica fins agafar la baixada cap a la nacional i d’allí cap a St-Beat. Anem avançant i veiem que cada cop ens endinsem més cap als núvols que governen la part alta de les muntanyes

Arribem a l’inici de Menté, ens treiem el xubasquero i amunt. Són més de 9 kms qüasi sense tregua, que ens faran patir força per coronar el primer gran port del dia

Pujem a bon ritme, sempre guardant energia, i superat el descans de Boutx, ja entrem plenament a la boira. La carretera tota molla, ens augura una baixada complicada

Tot i aquest temps, el Toni i l’Adrià gaudeixen d’aquest mític port

Seguim pujant a molt bon ritme, i per fi arribem a la part de paelles, on la pendent suavitza una mica i la pujada és fa més entretinguda, tot i això, havia passat volant

I després de més de 9 kms pujant, per fi coronem el Menté. El pugis amb calor, fred o boira, és un portarraco de cuidado. D’aquells imprescindibles de fer algun cop

A dalt, sense entretindre’ns molt, mengem una mica, fem la foto amb el cartell i avall, a afrontar una baixada molt complicada per l’escassa visibilitat i per la carretera mullada, que és menja a alta velocitat les pastilles de fre, cosa que ens fa desistir de fer el Portet d’Aspet, ja que la baixada d’aquest, amb aquestes condicions, seria molt complicada.

Amb aquesta decisió, encarem ja direcció al Col des Ares, no sense abans superar el repetxó del Col de Buret. El tercer port del dia, comença passat Juzet d’Izaut, i tot i que no és molt dur, els berguedans posen un ritme d’anar per feina i em fan pujar amb un puntet més del que m’hauria agradat, jejeje

El coll, és força bonic, sempre entre els arbres. Personalment, és una pujada que m’encanta, tant per la vessant que pujem com per Fronsac

Al cap de poca estona pujant, coronem el tercer port del dia. Hem pujat força ràpid i ara toca afrontar un terreny ascendent fins a Mauléon, no gaire adient per recuperar forces

Baixem Ares i a la nacional, agafem la carretera que ens portarà a l’inici del Port de Balès. Fem el repetxó a bon ritme i al arribar a Mauléon fem el primer avituallament sòlid del dia. Busquem una boulangerie i agafem unes Coca-Coles i algo per menjar. Hem d’agafar forces, que el port que tocava a continuació, aixi ho requeria

Un cop avituallats, anem cap al coco del dia, Balès. L’inici, exceptuant el primer km, deixa fer, aixi que gastem el just i anem tirant cap amunt

Anem avançant els metres i al no arribar les rampes dures, el Toni ja és comença a queixar, jejeje. Sort que aviat arribem a les Granges de Crouhens i allà comença l’acció

Portavem més de 100 kms a les cames i la duresa de Balès començava a fer efecte. Tot i que ens els descansos recuperava una mica de terreny sobre els berguedans, als trams durs em costava molt seguir-los

Així que a uns 7 kms de meta, vaig afluixar i pujar cap amunt al meu ritme. Sempre havia fet Balès de primeres i l’havia coronat bé, amb 100 kms a les cames, el port és veu d’una altra manera, jejeje

Sort, que la pujada sempre va donant descansos, com el que ens trobem a uns 6 kms de coronar, on la pujada s’obre de repent i ofereix un entorn fantàstic. Això si, tot i que a la part baixa semblava que volia sortir el sol, la boira encara voltava per dalt de la muntanya

Superat el descans, la carretera és tornava a enfilar durant uns 3 kms al voltant del 9%, un tram que se’m va fer durissim. Les cames ja és queixaven i el cap també

Amb un ritme lent, vaig arribar com vaig poder a la sortida del bosc per encarar la part final. Sabia que la cosa afluixava una mica, i em va animar per acabar de coronar, això si, sense poder gaudir de les magnífiques vistes de la part alta, recoberta per una espesa boira. Una llàstima…

I per fi, després d’una bona estona pujant i de força patiment, corono Balès. La cosa m’anima, ja que si que encara quedaven Portillon i Arres, però sabia que el port més dur ja havia passat i que tenia el repte a tocar!!!

A dalt, no faig esperar més als berguedans, aixi que fem la foto i cap a St.Paul d’Oueil a repostar aigua i a menjar alguna cosa per afrontar el cinquè port del dia, el Col du Portillon

Després de reposar forces a St.Paul d’Oueil, acabem de baixar fins a Luchon, on començarem el Portillon. L’inici del port, bastant fàcil, deixa fer, tot i que fins que no s’arriba a les primeres paelles, és fa pesat

Poc a poc, la pendent va augmentant, cosa que significa que perdo ràpid de vista als berguedans. Sempre se m’ha atragantat aquesta part intermitja del Portillon francés

Superat el llarg descans de la meitat del port, la carretera és torna a enfilar cap amunt i ja anirà en progresió fins al final, aixi que veient el panorama, poso un ritme i cap amunt

Un cop agafo el ritme, començo a recuperar sensacions per afrontar els 2 kms finals exigents

Tot i portar molts kms a les cames, amb el ritme que he agafat, corono molt bé el Portillon. Curiosament, on menys he patit ha estat en la part final, la més dura

A dalt, m’esperaven el Toni i l’Adrià. Sense perdre molt temps, demanem a uns francesos (que anaven una mica torrats ) per fer la foto al cartell i baixem cap a Bossòst on toca el segon avituallament sòlid abans de fer el Mirador d’Arres

Amb les energies renovades, afrontem el primer tram de la pujada, on encara no hi ha “molta” pendent i la carretera no està molt bé

Els berguedans gaudint d’aquest portarraco aranés. Un altre dia, farem una volta per conèixer totes les altres grans pujades de la zona

Des de baix, haviem posat un ritme força interessant per pujar el port. Tot i que la pujada és dura, havia recuperat sensacions des de la meitat del Portillon i podia seguir bé la roda dels companys

En un obrir i tancar d’ulls ens plantem als 2 kms finals. Ja ho teniem qüasi a tocar, tot i que encara quedava algun tram força exigent

A poc més de 1 km, em tallo un moment per fer una trucada, aixi que el que queda em toca fer-ho sol, sort que ja afluixa la cosa, però la carretera empitjora. No hi ha forma de que arreglin aquest tram!!

Un cop superat el tram més dolent, corono el port pletòric, ja que el repte ja estava al sac i havia superat en un dia el meu record de kms i desnivell. Baixem ràpid, però amb precaució fins la nacional i d’allí fins a Vielha, on anem cap al cotxe feliços per haver acabat bé aquest tros de ruta.

Anuncios

Publicado el 07/28/2011 en Rutes y etiquetado en , , , , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: