A la busca de la Vall Fosca

De bon mati, començo a pedalar a Senterada amb l’idea de recorrer ek màxim possible de la Vall Fosca. De bon inici, la carretera ja comença a picar cap amunt i aixi serà fins a Espui. Segurament, és el tram més “lleig” de la pujada a Sallent

Passat Espui, trobo un petit descans i al fons ja veig la central hidroelèctrica i més amunt Cabdella. Amb uns 2 kms s’haurà de superar aquell tram

I al arribar a la central, comença la part més xula de la pujada. La carretera és fa més estreta i ja aparèixer les primeres rampes de dos digits, que junt amb algunes paelles, fan guanyar altura ràpidament

Supero el petit túnel que hi ha, i arribo a Cabdella on em trobo una curta baixada per afrontar el tram més dur de la pujada, uns 2 kms a més del 9%. La carretera és torna més rugosa de repent, cosa que fa més complicat avançar

L’altigrafia no enganyava, estava de ple al tram més dur de la pujada i les cames ho notaven. Això si, el fantàstic paisatge em feia avançar sense molt problemes

Superat el tram més dur, toca una altra baixada per afrontar la part final de la pujada, un tram espectacular, amb la presa al fons…

…i al darrere tota la zona del descans amb el final de la part dura al fons de tot

Els dos kms finals, bastant rectilinis i majoritariament entre arbres, desenvoquen en un repetxó final amb rampes durisimes per coronar la presa

I un cop coronada, fals pla fins arribar a la zona del telefèric, per completar aquesta pujada. Sense cap mena de dubte, de les pujades més boniques de Lleida i de les que més m’han agradat de totes les que he fet fins ara. Imprescindible!!!

A dalt, m’estic una bona estona contemplant tota aquella zona i després tiro cap avall, a fer els poblets de la Vall Fosca. Els primers, Oveix i Aguiró. A l’inici hi ha la part més suau de la pujada, amb alguns descansos, després la pendent és situa al 6-7% i amunt

La carretera, que qüasi sempre fins Astell va entre arbres, quan s’obre, ofereix estampes ven boniques

Arribo a Astell i a pendent ja s’ha estavilitzat al 6-7%. Les cames ja noten l’esforç de la pujada a la Presa de Sallent, tot i aixi, vaig tirant, sempre gaudint de la bonica pujada

Al davant, és pot veure, penjats a la muntanya, els poblets de Mont-ros, Pobellà i Paüls. Preciosa imatge

Arribo a la cruïlla amb Aguiró i segueixo recte a la dreta. A partir d’allí, la carretera empitjora una mica, però la pendent és manté

Al fons, ja veig Oveix, primer poble al sac!!. Sense cap dubte, la pujada a un poble que més m’ha agradat de la Vall Fosca

De baixada, tiro cap a Aguiró, per acabar de mesurar-lo. Un cop recupero una mica de forces, segueixo i vaig cap als pobles del davant, els més fàcils de fer. De bon començament, bona carretera i pendent suau

Fins a Mont-ros hi ha un tram més dur, amb alguna rampeta a 8%, poca cosa. A partir d’allí, la pendent suavitza

Al arribar a Pobellà, veig que hi ha un desvio cap a una pista asfaltada, que senyalitza cap a la Portella i una antena. Aveure si hi ha sort…

…però no, al cap de poca estona, s’acaba l’asfalt. Llàstima, jejeje

Un cop corono, baixada fins a la cruïlla de Paüls i cap allà que vaig

La pujada, en si, no és gran cosa. Almenys té bones vistes dels pobles que he pujat fa poca estona

Un cop corono, baixada ràpida fins a La Plana de Mont-ros, on comencen les 3 següents pujades als pobles de la Vall Fosca

Amb la primera part feta, toca afrontar la resta de pobles, aixi que baixo fins a La Plana de Mont-ros i començo la pujada a Beranui. El primer km és molt fàcil, però en pic agafes la carretera que va al poble, la cosa és complica i comencen a apareixer algunes rampes del 10%…

…i amb una carretera més rugosa, que fa més complicat avançar. Fins al moment, el tram més exigent que m’havia trobat pujant als poblets

Per sort, aviat s’acaba aquest km més dur i la pendent suavitza bastant abans d’arribar a un repetxó final per coronar el poble

Un cop corono, baixo un altre cop a la Plana de Mont-ros per començar la següent pujada, la que em portarà a Castell-estaó i Antist. Després d’un inici suau, la carretera guanya altura ràpidament amb rampes del 11-12% i amb algnes paelles que fan entretinguda la pujada, això si, la ascensió és exigent

La pujada, al contrari de les altres, és força irregular, ja que va alternant descansos i rampes dures

Arribo a la cruïlla que desvia la carretera i tiro cap a Castell-estaó. Al cap de poca estona, em trobo una baixada que agraeixo, ja que anava tocadet, i aquesta em porta a encarar els metres finals fins al poble…

…on després d’alguna paella força exigent, corono a la seva part alta, al costat de l’esglèsia

Amb l’avantpenúltim poble fet, tiro un altre cop fins a la cruïlla i ara cap a Antist. De bon inici, continuen els trams durs que venien des de baix de la pujada

Això si, el bosc s’obre i m’ofereix bones vistes, com les d’alguns pobles que he fet en el dia d’avui

Segueixo pujant, ara ja amb una pendent més suau, i poc a poc m’atanso al poble d’Antist. La pujada m’estava fent patir de valent i ja tenia ganes d’acabar-la

Un cop corono, paro una estoneta per recuperar forces i menjar una pasta, que encara em faltava fer el pepino del dia, el poble d’Envall. Baixo un altre cop fins la carretera i tiro direcció Senterada. Als voltants de la Pobleta de Bellveí em trobo el desvio que em portarà al poble, aixi que em preparo i amunt

Després d’un inici “fàcil”, la pujada s’endinsa entre els arbres i no tarden a aparèixer les primeres rampes importants, això si, acompanyades d’alguns descansos que van la mar de bé, jeje

Fet el primer km, miro l’altura i veig que només de guanyat 90 m, aixi que si la pendent voltava el 11%, algun moment o altre la situació canviaria. Tot i aixi, la pujada continuava forta, però amb descansets…

…fins que a 1 km pel final, la carretera s’enfila cap amunt i toca fer tot el que els descansos havien prohibit. Aixi que, toca afrontar un tram durissim a qüasi al 13% amb rampes que voltaven el 14-15%…

…i alguns punts del 17% a l’entrada al poble!!!

Al final, tot i la duresa, afronto l’última curva “més suau” per encarar Envall, però amb la sorpresa de que veig que només hi ha cases en ruines, jejeje

Al coronar, dono per tancada la jornada, ja que el cel estava amenaçant i tiro cap a Senterada on tinc el cotxe.

Anuncios

Publicado el 07/26/2011 en Rutes y etiquetado en , , , , , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: