Ribagorza és Pirineu

La jornada, com és habitual en un servidor, comença de bon mati, intentat aprofitar la fresqueta que feia. Després d’un fals pla fins Noales, començo la pujada al Coll de la Espina, 6 kms no molt durs, però que van perfecte per escalfar

Vaig pujant a bon ritme, però guardant sempre un punt, perquè la jornada serà llarga. A la seva part final, el coll s’obre i per fi apareixen els primers rajos del sol, que van molt bé per entrar en calor

Corono i sense parar afronto una petita baixada abans d’afrontar el tram final fins a Laspaúles

Un cop arribo al poble, toca una baixada més llarga per afrontar el tram final del Coll de Fadas. En aquest tram, al no estar a molta temperatura, fa una mica de rasca, però no em queixo, millor això que la calor, jejeje. Quan la carretera torna a pujar, deixa fer bastant, aixi que avanço molt ràpid

Al fons, el Coll de Fadas. Els 3 kms des del final de la baixada al cim és fan ràpid

Un cop a dalt, menjo una barreta i cap avall, que toca afrontar la pista que em portarà a Ramastué i que m’estalvia uns 8 kms de fals pla ascendent de nacional. Arribo a la cruïlla d’inici, i el que jo em pensava que era una pujada de “transició”, de bon inici ja veig que la cosa és seria, ja que la carretera s’enfila ràpid cap al 10%

La pujada, ideal. Molt tranquil·la i molt xula, d’aquelles que tant agraden, i més si serveixen per estalviar-te un tram pesat de nacional. Tot i anar bastant estona entre arbres, quan s’obre, ofereix bones vistes de la serralada pirinenca

Vaig pujant força bé, tot i que abans d’arribar a Arasán em trobo rampes de fins al 15%. Sort que al arribar al poble, hi ha un petit descans, perquè després toca afrontar el tram més dur de la pujada…

…perquè és entrar a Lin i davant meu apareix una paret que m’agafa per sorpresa. No m’imaginava pas que hi havia aquest tram tant dur, amb rampes de fins al 17%!!!

Sort que passat el poble, la pendent afluixa bastant i em permet fer força còmode el tram fins a Ramastué, on s’acaba aquesta exigent pujada. Una bona trampa!!

Un cop corono, menjo una mica per recuperar forces i cap avall, que encara em faltaven 7 kms de fals pla fins l’inici de Cerler. La pujada a l’estació d’esqui, s’inicia 2 kms passat Benasc, i de bon principi, la carretera ja és situa per sobre del 8%, i aixi els 3 primers kms

La pujada, al estar oberta, ofereix unes vistes bestials de la vall de Benasc

Superat el primer tram exigent de la pujada, al arribar al poble de Cerler, la carretera dóna un petit descans, que va perfecte per agafar forces perquè després…

…passada la rotonda, hi ha el tram més dur de la pujada, amb 1.5 kms al 9.5%, que fan molt mal a les cames

La carretera no dóna descans en cap moment i costa avançar. Ja portava uns quants kms de ruta i fets a un ritme alt, i les cames ja és queixaven

Amb aquest kilometre i mig, he deixat Cerler molt avall

Per davant, la carretera “dóna” un petit descans, no res, passa del 9.5% al 8%, però s’agraeix

El final del port, ja és d’aquells 100% pirinenc. Molt xula la pujada fins al moment. Estava patint, però disfrutant a la vegada

Arribat al km.8, em trobo un descans que agraeixo molt. Mentre, davant meu, contemplo el tram que em tocarà afrontar d’aqui no res

Superat el descans, la carretera torna a pujar, però ara no hi ha tant pendent i amb noves energies, avanço força ràpid, sempre borejant la muntanya

Ja qüasi hi sóc!!! Ja és veuen les cases de l’estació i al fons el Circ de l’Ampriu i el Pico Gallinero

Al cap de poca estona, corono per fi!!! Una molt bona pujada, molt xula a la seva part final. Després de fer la foto amb el cartell, vaig a voltar per l’estació per contemplar el seu magnífic entorn

Feta la visita, baixo ràpid un altre cop cap a Benasc, on faig la Coca-Cola reglamentaria, abans d’afrontar 15 kms de “baixada” fins a Castejón de Sos, que és fan pesats amb vent en contra. L’última pujada, era el Coll de Fadas per l’altra vessant. Tot i el tute que portava, de bon inici marco un bon ritme i avanço ràpid

Però poc a poc, va començar a tocar el ous l’al·lergia i em costava respirar. Els últims kms de pujada se’m van fer eterns, tot i que anava bé d’energia i les cames anaven “fàcils”

Passat el poble de Bisaurri, em trobo la planta de les aigües Veri…

…i poc després un llarg descans que em serveix per fer metres ràpid, tot i que seguien els problemes de l’al·lergia

I després de més de 10 kms pujant, per fi corono. Ara només queden alguns repetxons per superar i ja està

La parada a dalt del port, em serveix per agafar aire i afronto molt bé el tram final fins al cotxe, podent apretar durant una bona estona i acabant amb bones sensacions.

Anuncios

Publicado el 07/02/2011 en Rutes y etiquetado en , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: