Trobada Ciclocat: Estrenem el Pla de Busa

A les 7:30, haviem quedat a Solsona amb el trins i l’Adrià per anar a fer un escalfament pujant l’alt de Torregassa, i així sumar més kms. La pujada en si, no té gaire interés, aixi que anem pujant, mentre fem petar la xerrada

I en un tres i no res ens plantem a l’alt. Ara tocava un fals pla per enllaçar amb la Collada de Clarà, i baixada ràpida fins a Solsona

Un cop arribem al punt de trobada, esperem una estona a que tots els altres companys estiguin apunt i encarem ja la primera pujada del dia, el Coll de Jou per Solsona, una pujada força irregular i bastant pestosa.

De bon inici, el grup és trenca i tiro endavant amb l’August, mentre anem parlant de sortides recents, plans de futur, etc, jejeje. Amb tot, fem bastant ràpid el primer tram, fins que al fons ja ens trobem que arriba el primer tros dur de la pujada

Als pocs metres d’entrar al tram dur, l’hi surt la cadena a l’August, que ha de parar per tornar-la a posar. Mentre, tiro endavant, conscient de que ja m’agafarien per darrere

Surto de la zona d’arbres i de la zona exigent, i veig que per darrere els companys ja estan molt aprop

Un altre fals pla per arribar al Cap del Pla, i per darrere sento un soroll extrany, i al cap de pocs segons ens adelanta el Cancellara!! A no, que era el Raül que havia posat el motoret en marxa. Ens ajuntem tots, menys el miwi que pujava al seu ritme, i ja ens dirigim cap a la zona del Port del Compte

Arribem al Cap del Pla i torna a aparèixer un tram força exigent, i ara el que és queda és un servidor, que va fent al seu ritme, i que encara queda molt

Tornem a superar el tram dur i un altre descans, on ens reagrupem els 4 de davant, per encarar ja la part final del Cap d’Estaques (Portell Tell)

Baixada ràpida i encarem la part final de la pujada al Coll de Jou, amb l’inconfundible serralada del Port del Compte sempre present

Arribem a Coll de Jou i parem un moment per agafar forces per encarar el Montnou. A la poca estona arriba el trins que decideix no pujar i esperar al miwi. Amb energies renovades, encarem les primeres rampes del Montnou

Tot i que al primer kilometre hi ha rampes força series, vaig pujant força còmode, donant-me la sensació de que no era tant dura la pujada, com els números dien. Sense cap mena de dubte, va ser la pujada que millor vaig fer de totes

Per darrere, els companys que s’ho preneien més en calma, tot i que també patien la duresa de les rampes

I després de fer una paella a l’esquerra, comença el “sterrato”!!!

La pendent no és tant exigent com a l’inici, tot i que al anar per terra, també costa avançar

I a l’últim kilometre, apareix l’asfalt, jejeje. Misteris del Montnou…

A dalt, fem alguna foto de rigor per deixar constància de que hem pujat i tornem a Coll de Jou, on ens esperen el trins i el miwi per afrontar la baixada cap a St.Llorenç de Morunys, on pararem a fer la Coca-Cola reglamentaria

Un cop fet l’avituallament, baixem una mica més per agafar la carretera del Pantà de la Llosa de Cavall, una carretera que havia de ser de relax, però que entre el vent en contra i els continus repetxons al final, va resultar ser molt dura i pestosa. Sort que en l’inici, les vistes acompanyaven

Després de superar el tram pestossisim de la carretera del Pantà, ens dirigim cap a l’última pujada al Pla de Busa, una pujada desconeguda per la majoria, i que va resultar ser una ascensió força dura. A l’inici, el grup anava tranquil, expectants pel que encara quedava fer

Però poc a poc, van començar a aparèixer les primeres rampes…

…i més rampes!!!

La pujada era un constant puja-baixa amb rampes molt dures, que no et permetia mai agafar cap ritme. Passada mitja pujada, se’n van anar endavant l’Adrià i el Raül, i jo em vaig quedar darrere amb l’August

Al entrar al bosc, la pujada recordava perillosament al Collfred

Tot i això, quan s’obria, ens oferia vistes espectaculars

I per acabar, afrontem les paelles finals, que tot i ser dures, és van poder fer força bé, donat que ja anavem avisats, mentre que de les altres rampes no. Els companys, que anaven coronant satisfets per haver completat amb èxit aquesta pujada

Un cop acabada, baixada ràpida i cap a Solsona, superant abans l’últim repetxó per concloure una altra magnifica jornada de ciclisme pel Solsonès