Voltejant la frontera cerdana

De bon matí, arribo a dalt de la Creueta per començar una dura etapa, acompanyat dels berguedans, que té com a objectiu principal pujar a Coma Morera. Però primer, toca baixar fins a la Pobla, on m’esperen els companys

Després d’un descens complicat pel vent que bufava, arribo al punt de trobada, on ja m’esperaven el Toni, el Jordi i el Pere. L’inici, que és bastant suau, el fem tots junts amb calma, que encara quedaven kms per davant

Anem pujant a bon ritme i en un obrir i tancar d’ulls, arribem a Castellar de n’Hug, on hi ha un tram més exigent, que em fa patir una mica per poder seguir la roda dels berguedans

Les vistes de la Creueta són tot un espectacle

Cada cop tenim el cim més aprop. Falten menys de 6 kms i tornem a entrar en un tram més dur, on em tallo uns metres. Tot i anar bé de cames, porten un ritme massa fort i no vull gastar més del compte

I ja qüasi hi sóm!! Al final, la pendent suavitza bastant i torno a agafar roda als berguedans, refugiant-me una mica del vent que bufava, algo normal, tenint en compte que estavem a qüasi 2000 m

Passem per davant el cotxe i enfilem cap a la Collada de Toses, on agafarem la nacional per baixar cap a Queixans, on per camins forestals, arribarem a Osséja, punt d’inici de l’objectiu de la jornada, Coma Morera

Després de voltar una mica, per fi trobem la pista bona per pujar i tirem cap amunt. Ja de bon començament, la cosa és posa seriosa i, com ja és habitual, uns tiren endavant i altres ens quedem enrrere

Mentre pateixo, intento gaudir de les boniques vistes que ofereix la pujada

La pendent, durant els 5 primers kms, no dóna tregua. Sempre superior al 7%, que junt amb un asfalt rugós i amb clots, fa dificil portar un bon ritme

Vaig pujant amb les cames ja cascades, i sort que hi ha un parell de kilometres que em permeten agafar forces, perquè després la carretera s’enfila cap amunt, sense respir

Cada cop costa més i les cames no responen com m’agradaria, però no em puc entretindre, que el cel s’està ennuvolant. Em faltaven una mica més de 3 kms i ja tenia aprop la cruïlla que enllaça amb la vessant llarga

De repent, als metres finals, desapareixen els arbres i apareixen els tipics prats verds. Un final 100% pirinenc!

I per fi, després d’una bona estona pujant, corono, i sense perdre molt el temps, baixem un altre cop a Ossejà, on fem una Coca-Cola i una pasta, abans d’enfilar cap a Alp, on arribo amb el ganxo

I un cop hi sóm, cap amunt un altre cop. I amb el cel amenaçant aigua si no ens afanyem

La pujada fins a Masella la faig sol. És un port que és fa pesat. Carretera ampla i pendent entre el 7-7.5%. Costa pujar

Al cap de 6 kms, arribo a l’estació de Masella, on m’esperaven la resta dels companys. I allí va canviar tot. De cop i volta, vaig recuperar forces i podia seguir el ritme del Toni i el Pere!

Després d’uns puja-baixa i passar per la Molina, arribem a la cruïlla amb la Creueta. Mentre esperem al Jordi, que tenia molèsties a la cama, els truquen dient-los que a la Pobla plou. Uff! Jo tinc el cotxe a dalt i em salvaré, però a ells els tocarà mullar-se

Quan arriba el Jordi, pujem una mica més i una petita baixada, abans d’enfilar els kilometres finals del port, un final d’aquells 100% pirinencs. Molt bonic!

I per fi, després d’un bon apretón, arribo a la Creueta, on m’esperaven els companys. Sense perdre molt temps, encara tenien una llarga baixada, ens despedim fins una altra. Ha estat una gran jornada de ciclisme, i repetirem segur, que la companyia i els ports ho valen