Ruta primaveral per l’Ariège

Després d’un llarg desplaçament fins a Massat, em trobo allà amb el Toni i l’Adrià per fer una ruta per aquesta zona tant bonica del Pirineu. Amb les bicis ja preparades, comencem el primer port de la jornada, el Col de Péguère, tot i que és una pujada dura, l’inici és força suau i va bé per escalfar motors

Mentre anem parlant, anem contemplant el magnífic entorn que ofereix aquest tram del Col de Port

I per fi arribem a la cruïlla de Péguère. A partir d’ara, seran 3,6 kms de patiment, sort que el fem d’inici, jejeje

No tenim ni temps de qüasi posar els desarrollos adeqüats que la carretera ja s’enfila cap amunt. El primer kilometre és durissim!!!

I les bèsties berguedanes, doncs cap amunt

Ja a cola de grup, vaig pujant força bé, intentant sempre mantindre a la vista al Toni i l’Adrià. Mentre, aprofito per contemplar les boniques vistes que ens dóna la pujada quan s’obre el bosc

I després de uns kms molt durs, per fi ja veig el final. He pujat bastant bé i sense notar molèsties a les cervicals, que era el que em feia més por d’aquesta primera pujada, ja que si la superava, tot l’altre és podia fer

Un cop a dalt, fem foto al cartell i cap al Sommet de Portel, no sense abans gaudir de les magnífiques vistes de les muntanyes encara nevades

La prologanció fins Portel molt fàcil i deixant fer. Em va semblar un port molt similar al Saut deth Pish (primer tram “fàcil”-tram molt dur-fals pla final)

A Portel, menjem una mica, fem foto amb el cartell i cap a Biert passant pel Col de la Crouzette, una pujada espectacular que baixant-la se’m va quedar grabada i que un cop al poble, va anar a parar al primer lloc per a la pròxima visita a l’Ariège

A Biert, comencem el Col de Saraillé, el port més suau del dia, però dels més bonics

Anem pujant tranquil·lament, ja que el col va donant algun descans de tant en quan, tot i que sempre bé després un tram força dur

Encarant la part final del port, un cop deixades enrrere les primeres obres que ens trobarem a la jornada

A dalt, agafem totes les senyals que volten per la carretera per poder fer bé la foto, i un cop la fem, baixem cap a Oust, no abans parant a contemplar la grandesa de la baixada, realment va ser un dels moments bonics del dia

Al arribar a Oust, fem una mica de ciclocross, agafem la carretera cap a Sérac-d’Ustou on comença Guzet. Un tram molt pestós, sempre picant cap amunt. Se’m fa etern.

Un cop a Sérac-d’Ustou, comencem la tercera pujada de la jornada, i de bon principi ja veig que les cames no funcionen. El sol comença a apretar i començo a patir. Intento aguantar el màxim de temps amb el Toni i l’Adrià, però aviat se me’n van

Mentre vaig pujant com puc, vaig contemplant el bonic Cirque de Cagateille

La pujada se m’està fent llarga i entre que no l’hi trobo res d’interessant, que vaig tocat i que comença a bufar el vent, només em motiva per arribar a dalt que és un BIG

Després d’uns bons minuts ja patint, veig per fi les cases de l’estació, on pensava que ja s’acabava tot

I per fi, al cap de més de 11 km, ja estic apunt de coronar Guzet-Neige. Allà em trobo als de la Pobla, que ja és devien estar adormint de tant esperar, jejeje

No ens entretenim gaire a dalt, que encara queda cosa per fer i venen núvols negres. Baixem i rematem el final del Col de Latrape, on fem la Coca-Cola, tot olorant la carn a la brasa que feien al restaurant

La baixada fins a Aulus-les-Bains és força ràpida, si no et trobes amb les obres i els camions que van barrant el pas cada dos per tres. Un cop a baix, ens treiem el xubasquero i comencem. Amb el més dur a l’inici, intento aguantar el màxim amb els dos companys, tot i que segueixo sense anar fi i aviat prefereixo marcar el meu ritme

Un cop sol, em dedico a gaudir al màxim d’aquesta bonica pujada

Vaig recuperant poc a poc forces, tot i que, al final m’he de parar una bona estona per recuperar aire, que l’al·lergia ja començava a aflorar i se’m tapava el coll

La part final, la pujada va fent un seguit de paelles molt entretingudes, que fan passar més ràpida l’estona

Em vaig acostant al final i per fi em trobo el descans que hi ha. L’havia desitjat de feia estona i aqui el tinc, per recuperar per la part final

Vaig pujant metres i per fi m’atanso al final, on ja veig als companys fent algunes fotos. Jo mentre, aprofito i fotografio el que he superat

I per fi, després de tornar a patir, corono el Col d’Agnès, on ja m’esperen l’Adrià i el Toni, una fantàstica pujada i el tercer BIG al sac. Ara, a gaudir de la baixada i cap al cotxe, satisfet per haver arribat als 3000 m de desnivell. Mai és fàcil la primera sortida d’aquest estil, ja que fa molt temps de l’última i el cos encara no està acostumat.

Anuncios

Publicado el 04/20/2011 en Rutes y etiquetado en , , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: