Recorrent l’Alt Urgell i el Solsonès

Després d’un tram per escalfar fins a La Seu, començo a pujar la primera pujada del dia, el Coll de Laguén. No és molt dura, però si que és llarga, així que amb calma i cap amunt

Des de bon principi, intento marcar-me un ritme còmode, que encara faltaven molts kms per fer, tot i que hi havia trams en que la pendent augmentava i costava mantenir-lo

Un cop supero el petit descans del primer tram, la pujada s’endinsa al bosc, tot i que de tant en quan és va obrint i ens ofereix bones vistes de la capital de l’Alt Urgell

La pujada va donant descansos i abans d’arribar El Ges me’n trobo un altre. Fins al moment estava pujant força ràpid i sense forçar

Segueixo pujant, i després de superar el descans final, encaro els kms abans de coronar, el tram més dur de la pujada, amb molta energia i molt motivat, ja que les cames estaven responent perfectes

Les vistes que és tenen arribant al Mirador de la Trava són acollonants

I al cap de 17 kms corono el primer port de la jornada. A dalt, menjo una mica i cap avall, amb l’incògnita d’aveure que m’ofereia l’altra vessant. I realment em va sorpendre molt, ja que exceptuant uns petits trams més tancats, tota la resta és molt oberta i amb unes vistes acollonants, com aquesta vista de Cornellana, on s’acaba el tram dur d’aquest costat

Al no ser una vessant molt continua, doncs va tocar pedalar bastant fins arribar a Tuixén, on començava el Coll de Port. Encara no l’havia fet mai, i en poc temps, ja han caigut les dos bandes, jejeje. La pujada en si no és molt dura, aixi que agafo ritme de bon inici i amunt

Fins al moment, la pujada era molt monòtona entre els arbres i amb no gaire pendent, cosa que canvia quan arribem a la zona de les paelles, on s’endureix la situació

Fins allà dalt he d’arribar…

…i d’alli baix vinc, jeje

Al tram final, on és trova el més dur, vaig acusar una mica l’alt ritme anterior i em va fer patir per coronar, però la proximitat del refugi de dalt i de la Coca-Cola que m’esperava, em va fer arribar al coll

Un cop a dalt, paro una bona estona a fer l’avituallament reglamentari, aquest cop més aviat, ja que del tram que quedava de ruta, els bars eren qüasi inexistents, jejeje. Després de recuperar forces, baixada ràpida i a afrontar el tram exigent fins a Port del Compte, que tant em va fer patir l’altre cop que el vaig fer.

Com que m’havia entretingut una mica massa fent l’avituallament, jajaja, vaig estalviar-me arribar al Parquing Estivella, així que vaig apretar per coronar i cap a Cambrils, tot i que per arribar-hi vaig patir de valent al passar per aquella carretera que és un puja-baixa constant.

Després de suar la gota gorda, per fi arribo a l’inici del Coll de Boix. La pujada corta i suau, ens mostra durant tota l’estona fins on hem d’arribar

Tot i no ser molt exigent, ens ofereix unes boniques vistes d’aquest racó del Solsonès

I per fi, després de 96 kms, arribava al punt culminant del dia, el Coll de Boix. Ara només quedava deixar-se caure fins a Organyà i cap a Adrall pedalant una bona estona