Fent de guia pel Pallars (I)

Després d’una petita trobada divendres a Sort per acabar de concretar els plans, el dissabte començava fort. Haviem quedat amb el Raül a la rotonda que et desvia cap a la Vall de Cardós i Alins, per començar amb la primera pujada del dia: Farrera. L’inici fins a Tírvia el fem tant a fons, que no em dóna ni temps a fer cap foto, jajaja. Un cop superem Tírvia, ja encarem la carretera cap a Farrera

La pujada, força dura ens ofereix vistes excepcionals com aquesta del poble vei, Montesclado

Encara que anem pujant ràpid i parlant, també dóna temps per patir una mica. La pujada dóna pocs descansos i és fa dura dura

Ens acostem a Burg després de deixar enrere un parell de paelles i una dutxa mòbil

Un cop superada la dura rampa sortint de Burg, la carretera “suavitza” una mica i encarem la part final de la pujada amb el poble sempre a la vista

Coronem, comentem la pujada, menjem una mica i disfrutem de les inmenses vistes de la pujada

Ara toca baixada un altre cop cap a la carretera principal i anar cap a Tavascan. El tram és bastant pestós, ja que ara puja, ara baixa, però anem encesos i aviat ens plantem a l’últim poble de la Vall de Cardós per afrontar la pujada més “suau” del dia, la Pleta del Prat

El primer kilometre de pujada força dur. Amb rampes al voltant del 10%, en Raül ràpidament m’agafa, ja que havia parat a baix a fer unes fotos. Ja pot dir ja que té el genoll tocat, però en quant la pendent s’eleva als dos digits, com tira!!!

Passat el primer tram dur, la pujada dóna un llarg descans fins a Quanca. Un tram molt bonic. Jo que sempre havia fet aquesta pujada amb neu, no puc parar de contemplar el verd que està tot. Magnífic!!!

Després del llarg “descans” arribem a Quanca i peligro!!! Només entrar al poble la carretera és torna a enfilar i ara si que fins a dalt, poca treva tindrem (Quina llàstima que hagin fet aquesta paella sortint de Quanca, abans el tram era una paret impressionant )

Comencem el bonic tram final de paelles i aviat ja veiem el final. Al fons hi ha una antena que marca l’última curva

Impressionant la pujada a la Pleta!!! Tenia unes ganes terribles de fer-la a l’estiu i no m’ha decepcionat. El verd inunda tot el tram final, sempre per una carretera molt tranquil·la…

…que ens ofereix unes vistes acollonants

Ja falta poc!!! Després de uns 10 km pujant, encarem la recta final que ens porta fins al refugi. Se m’estava fent dura la pujada i ja agraïa que el final fos tant aprop

Un cop coronem, anem al refugi a fer un Aquarius i baixada ràpida fins a Lladorre, on comença el coco del dia: Boldís Sobirà

Ja portavem uns bons kilometres a les cames i només començar la pendent ja és posa al 10% i cap amunt, i amb la carretera que hi ha (rugosa a més no poder), fa que avançar costi

Durant tota la pujada podem contemplar el poble de Lleret, allà dalt de tot enfilat a la muntanya

El tram fins al Boldís Jussà és el més “fàcil” de tota la pujada, ja que ens anem trobant algun descanset, però també hi ha trams durs com el de la foto. Una llarga recta on la pendent va augmentant poc a poc

Cada cop picaven més les cames i em costava més seguir el ritme del Raül, que anava marxant, però que m’anava esperant i aprofitant per fer fotos

Arribem junts al Boldís Jussà i l’adverteixo de que encara queda el tram més dur, jajaja. Entrem al poble i la carretera s’enfila cap amunt!!!

Anem pujant el kilometre i poc que separa els dos Boldis. Aqui tenim el Raül apunt d’encara la paella que et porta ja al Boldís Sobirà

Un cop dalt, descansem una mica, agafem aigua i cap avall, això si, vigilant amb la baixada que és complicada per l’estat de la carretera. Un cop a Lladorre, pujem el repetxó passat Lladrós i ens tirem cap avall fins a la cruïlla fins a Ginestarre

A l’inici de la pujada ens trobem el primer tram dur, una recta abans d’Arròs que continua escalfant les cames i gastant les energies que encara ens queden. Aquest tram serà el meu final, ja que d’aqui fins dalt, vaig patir moltissim

El tram passat Arròs és força bonic, amb un conjunt de paelles i una carretera no molt dura. És notava ja la pallisa que portavem a les cames, ja que amb prou feina mantenia una velocitat d’uns 10 km/h, quan aqui he arribat a volar

Després de tornar a reagrupar el grup, jajaja, arribem a Esterri i ja adverteixo al Raül de que ara ens trobarem un kilometre i mig durissim

I tant dur!!! Amb un parell de rampes deixem Esterri que ja sembla una formiga

Al final, ja molt tocat, trec forces d’on ja no me’n queden i faig l’últim esforç. Al fons ja queda Ginestarre. Un parell de paelles més i ja hi serem

Després de que en Raül em torni a superar, un cop fetes les fotos, encarem el tram final de pujada amb la rampa de ciment per rematar. Al entrar al poble, veig que el MaCa ha parat a fer fotos i al passar pel seu costat, només se m’acudeix dir-li: Com és veu de petit Esterri, eehh?

Un cop a dalt, planejem la sortida del diumenge i baixada ràpidissima fins a Ainet i després última apretada fins a Ribera de Cardós on ens despedim després de haver gaudit d’un excel·lent dia de cicloturisme!!!

Anuncios

Publicado el 07/11/2010 en Rutes y etiquetado en , , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: