Jornada d’altura al Berguedà

Un cop preparats, presentats i arreglats, comencem a pedalar i només sortint de la Pobla ja trenquem cap a la Creueta

L’inici de la pujada deixa fer, ja que no hi ha cap gran rampa, apart d’un petit tram al km.4

En un obrir i tancar d’ulls ens plantem a les Fonts del Llobregat. Que ràpid estava passant el temps. Vas xarrant i no te n’adones de que vas fent kilometres

Impressionant el Berguedà. Està per menjar-se’l amb tota aquesta verdor que ens ofereixen els seus arbres

I com no podia faltar, el Pedraforca presidint totes les grans pujades de la comarca

Ja sóm a Castellar de n’Hug. Aqui ens tornem a trobar un tram exigent, ja que, ara tenim el poble aqui…

…i al cap d’una estona als nostres peus

Ens acostem als kilometres finals del port i els arbres comencen a desaparèixer i davant nostre ens trobem un finals d’aquells 100% pirinencs

El Trins i el Pere és van escapant, mentre el Toni, l’Adrià i jo ens quedem una mica al darrere fent petar la xerrada

Que petit que és veu Castellar!!! Les vistes són acollonants

El grup és torna a ajuntar per afrontar la part final de la Creueta

Aquesta foto m’encanta. Podem veure la carretera que hem deixat enrere envoltada d’aquests fantàstics prats verds

S’acosta el final de la part dura i els del Berguedà que tiren cap endavant com si això de patir no anés amb ells

Repeteixo, les vistes acollonants, amb el Montseny al fons tapat pels núvols

Últims metres de la Creueta…

…i a fer de models per la foto

L’altra vessant fa una pinta impressionant.

Un cop a dalt de la Creueta, toca tornar a baixar fins a la Pobla per encarar la segona pujada del dia, el Santuari de Falgars. A l’inici trobem el tros més suau de tota la pujada, aixi que, poc a poc anem tirant tots junts cap amunt…

…però quan la pendent comença a augmentar, els berguedans tiren cap amunt

Passem per la font del Guarda Forestal

Un cop em quedo sol, em poso un bon ritme, però sempre guardant un punt, i cap amunt entremig dels arbres, tònica habitual durant qüasi tota l’ascensió…

…però en quan s’obre una mica, t’ofereix bones vistes

Al descanset que hi ha abans de la cruïllla amb Sobirana, em passa un noi amb una BTT. Semblava el Cancellara!!!! Com anava el tio!!

A un kilometre i mig per coronar, arribo a la cruilla que ens porta cap a la Collada Sobirana, però ara no toca, i continuo cap amunt

Últims metres…

…i ja tenim el Santuari davant. Últim apretón i ja hi sóc!!!

Un cop a dalt, avituallament reglamentari amb una Coca-Cola i baixada per fer la part final de Sobirana, un tram final realment dur, amb rampes de fins al 14%. Com s’enganxava!!!

Un cop a dalt, foto amb el cartell i baixada ràpida cap a Guardiola, on ens despedim del Trins que tornava cap a la Pobla i enfilem carretera amunt per arribar a Bagà. Una mica d’escalfament entre els carrers del poble i a començar la pujada a Coll de Pal

Els primers kilometres de la pujada deixen fer bastant bé, ja que no són molt durs. Mentrestant, el cel tot negre continua amenaçant amb un ruixat

Amb els berguedans que ja havien tirat en solitari cap amunt fa estona, em disposo a afrontar la part més dura del Coll de Pal. Prop de dos kilometres a qüasi al 10%. Amb tot el que ja porto a les cames, faran mal

Supero el primer kilometre exigent i un cartell m’avisa que el xalet encara està molt lluny. Doncs a continuar pedalant

Ja s’acosta el final del tram dur. Superat el retol del km.7, la pendent baixa del 9-10% al 7-8%, és a dir, no hi ha descans

Els primers kilometres transcorren entre arbres, però poc a poc van obrint-se per oferir-nos unes espectaculars vistes. Llàstima dels núvols

Quina pujada més maca. El esforç és gran, però l’entorn ajuda a fer-lo més comfortable

Quan ja estic a la meitat de la pujada, em trobo la famosa Font de la Doble Ona…

…i poc a poc és va atansant el famós Pas de la Devesa

Ara amb la carretera ja descoberta, les vistes que és tenen del que hem anat deixant enrere són acollonants

Ja estic submergit en el tram del Pas de la Devesa. Aqui la carretera és torna a posar seria i tornen a apareixer les pendents de dos digits

Cosa que ja va bé, aixi puc disfrutar amb més pausa de les grandissimes vistes que ofereix Coll de Pal

Cada cop falta menys per coronar i passat el Coll del Forn la carretera suavitza una mica. Sort, ja que anava bastant madur i cada cop costava més avançar….

…mentre em continuava recreant amb la grandesa d’aquesta pujada

I 11 km després de trobar-me el cartell, per fi arribo al Xalet de Coll de Pal. Aqui la carretera dóna un petit descans que permet recuperar forces per afrontar els últims 2 kms

A la part final, els núvols comencen a tapar la part alta de la muntanya, però de moment van aguantant

Últims metres de pujada, abans de coronar un dels grans ports de Catalunya

Un cop dalt, toca abrigar-se ràpid per no agafar fred. Foto de rigor de cartell i cap abaix

Un cop a Bagà, tornem cap a Guardiola i a pujar un altre cop cap a la Pobla, això si, no se’ns permet posar el plat gran en cap moment

A la Pobla, ens despedim del Pere i el Toni, l’Adrià i jo anem a fer un bocata al bar per recuperar les forces que hem perdut en aquesta exigent sortida