Un dia pel Montsec

La jornada comença ben d’hora. Abans de les 8 ja estava preparat a Hostal Nou. Feia un fred que pelava i a més l’inici era en baixada!!!! Aixi que, tocava fer alguns sprints per arribar calentet a Gerb, on començava la pujada a Vilanova de la Sal. Va ser començar la pujada i el sol començar a escalfar

Faltava molt pel davant i el Coll d’Ares feia respecte, aixi que anava pujant amb tranquil·litat mentre conteplava la carretera que anava deixant enrere i els bonic paisatge que ofereix la pujada, amb tots els prats verds

Després d’un llarg kilometre de descans, últimes rampes i arribem a la cruïlla que ens portarà cap a Les Avellanes per una carretera secundària molt maca i molt solitaria. No hi havia passat mai, però em va encantar

Passat Les Avellanes, baixo una mica fins a Vilamajó i comencem el port, on al cap d’una estoneta pujant, em trobo una llarga recta, per a mi, el tram més pesat, que llarg és fa!!!!

Supero la llarga recta i un descanset, que va fenomenal!!! Apreto una mica i ja em planto a la part final. Un parell de curves i ja hi sóc

Les vistes des de dalt del Port d’Àger són magnifiques, amb el Montsec enfront i la plana d’Àger en primer pla

Sense perdre més temps, em poso el xubasquero i baixo ràpid cap a Àger. En un obrir i tancar d’ulls, em planto a la cruïlla on comença el coco de la jornada, el Coll d’Ares. Veurem com va la cosa

La gent de bon mati ja pràctica el paracaigudisme, una modalitat molt practicada al Montsec

És nota que és diumenge i molta gent passa amb cotxe cap amunt. Els primers kilometres, que són suaus, és fan algo pesats per la gent que va amb cotxe, però vaig tirant força bé cap dalt

Les primeres rampes dures no tarden en arribar. En quan abandono la zona de prats, els dobles dígits ja apareixen i comencen a fer mal a les cames

Vaig passant els kilometres a bon ritme, però cada cop costa més avançar, ja que la bona carretera de l’inici, passa a ser una carretera rugosa i que agafa molt

Les cames ja comencen a acusar els kilometres durs que he deixat enrrere i el sol comença a apretar. I a més, arribo a un tram força exigent, una llarga recta amb rampes superiors al 10% que fa molt mal, sort que al meu cap només hi ha que aviat hi ha un descans i l’aconsegueixo superar força bé

Últims metres abans del descans. El lorenzo ja apreta dur i la suor em comença a caure. Que dur!!!!

El descans em ve com anell al dit, ja que anava tocadet, però passa ràpid i la carretera s’enfila carretera cap amunt, amb trams molt exigents que em fan patir

Els kilometres després del descans se’m comencen a fer llargs, sort que en diversos trams, quan la carretera s’obre, puc contemplar un magnific paisatge de tota la plana d’Àger amb els prats tot verds

Els kilometres finals són algo irregulars, ja que ens trobem algun altre descans, però això fa que tot l’altre sigui dur dur. Cada cop falta menys i al fons de tot ja veiem l’observatori

Ja qüasi hi sóc!!! Falta superar aquest tram i ja tindré davant meu les paelles finals que em conduiran al cim

Últims metres abans de coronar

A dalt, les vistes són impressionants. Al fons podem veure tot el Pirineu nevat…

…i al costat l’Observatori del Montsec, amb una rampa, que fa una pinta…

Després de recuperar i menjar una mica a dalt, baixada cap a Àger i al Camping Zodiac, on s’inicia la pujada a l’Alt de Fontllonga, però abans, agafo aigua, una coca-cola i un croissant per recuperar forces. Ja queda poc!!!!

Els primers kilometres són irregulars, ara pujo, ara baixo, però sempre vigilant el tràfic, bastant intens en aquesta pujada, sobretot de les motos. Que pesades són!!!!! Sort que aviat comença la pujada en serio i hi ha algun carril doblat que fa anar amb més seguretat

Les vistes que és té del Pantà de Camarasa i del Montsec són guapes guapes

La pujada en si és poca cosa. Trams rectes i molt oberts, que ara encara, però a ple estiu poden arribar a “matar-te” de la calor que fa

Em trobo ja ens els dos últims kilometres de pujada de la sortida. Falta fer l’últim esforç. A falta de 2 per coronar, passo pel costat de la cruïlla que va cap a Fontllonga, poble que dóna nom a la pujada

Darrere d’aquestes roques hi ha el cim. Ja qüasi i sóc, però falta l’últim esforç

Al ser una pujada tant oberta i amb poca vegetació, podem sempre veure el tram que ja hem superat

Últims metres…

…i corono!!!!

A dalt no em distrec molt, ja que tinc que ser a casa a dinar, aixi que, manguitos i cap avall, que ja comença a fer calor. La baixada és molt ràpida, menys un tram pesat que has de pujar, però bé, aixi pots contemplar unes boniques panoràmiques del Pantà de Camarasa

Superat el kilometre de pujada a la part baixa del port, toca anar fins a Camarasa i agafar el cami que va cap a Sant Llorenç de Montgai

Un tram molt tranquil i molt bonic, amb el Pantà de Sant Llorenç al costat. Llàstima que hagin eliminat aquest tram de la Montsec-Montsec aquest any, ja que era una bona i motivadora manera d’acabar

Després de donar-ho tot durant més de 110 km, arribo a Balaguer on el pas del Segre per la ciutat em dóna la benvinguda

Anuncios

Publicado el 04/05/2010 en Rutes y etiquetado en , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: